nubes dispersas
  • Màx: 10°
  • Mín:

Ajornament d'ecotaxa

Una de les mostres més flagrants de la immaduresa política, cultural i social en què vivim a les Illes Balears és el diàleg de sords que han protagonitzat govern i empresaris hotelers. Que la classe dirigent d'aquest país, econòmicament parlant, boicotegi els actes de promoció turística realitzats des de les administracions és un sarcasme. I que sigui un tercer, els touroperadors, qui finalment aconsegueixi l'acord és la mostra de la incapacitat manifesta de les dues parts balears d'arribar a una síntesi de solució. Si l'ecotaxa té conseqüències xereques, en aquesta temporada de crisi, per la nostra principal activitat potser és bo ajornar-la. Però no n'hi hauria d'haver prou a dir que existeixen aquestes funestes perspectives, per una banda s'han d'acreditar i per una altra banda, sobretot, s'han de donar alternatives. I aquí és on els hotelers s'han equivocat totalment, Antich no podia suspendre l'impost sense cap compensació i sense cap compromís dels seus detractors, sense cap seguretat que la baixada de visitants provoqui una baixada d'ingressos i un retrocés d'aquesta part tan rellevant del nostre producte interior brut. En això l'estratègia hotelera sembla copiada, amb les enormes diferències que existeixen entre un cas i l'altre, de l'absurda visió que té Aznar del tema basc. La pau es fa amb l'enemic, la pau es fa arribant a un pacte amb l'enemic, i no es pot pretendre seriosament que l'enemic accepti el pacte o acord sense que s'hagi fet cap cessió en la pròpia posició. Tota negociació implica cessió, per tant, pretendre la retirada unilateral era una postura infantil. D'uns senyors amb tant de poder i que han tengut tant d'èxit, esperam més imaginació. Si la Federació agafàs com a resposta a l'ajornament del tribut la realització d'algunes de les actuacions que s'han comentat: per exemple la compra d'una gran finca natural d'Artà per donar-la a les institucions per al gaudi de la població, o per exemple la compra i esbucament de l'hotel Don Pedro de Cala Sant Vicenç convertint els terrenys en un espai lliure, o per exemple qualsevol iniciativa en aquesta línia: protecció del territori, esponjament de zones saturades, eliminació de construccions impactants. Si la Federació fes això, aleshores, començaria a guanyar el respecte públic, no són amenaces sinó alternatives allò que s'ha de posar damunt la taula. Perquè la situació de descrèdit de la classe hotelera i la pressió social per al manteniment de la mesura refusada pels poderosos, no és més que el fruit de les tempestes que ells mateixos han conreat en caminar en la manca més pregona de compromís amb la seva terra i la seva col·lectivitat. Han creat riquesa i això és bo per al país, però ho han fet a partir de la matèria primera que el propi país els ofertava (clima, platges, paisatges...) i ho han fet amb uns resultats tan esplendorosos que el mínim que podia esperar la societat és que, en major o menor mesura, els beneficis revertirien en la generalitat de les persones que en formam part. El problema de l'ajornament i de l'aplicació és un problema amb arrels molt més profundes que el govern de progrés, és el problema de la manca d'una burgesia amb vocació de lideratge social per reequilibrar l'economia, per baratar de model, per donar perdurabilitat al nostre benestar. En definitiva, és l'assumpció dels nous temps, i és ben trist que aquest canvi, aquesta reconversió, no l'encapçalin i marquin el ritme els que més interès hi haurien de tenir. Del Govern Antich esperàvem flexibilitat, esperàvem que per raons de pura conveniència electoral no posàs en perill la gallina dels ous d'or. Si finalment s'ajorna perquè els touroperadors assumeixen la seva integreció al paquet s'haurà d'aplaudir el Govern perquè haurà fet una passa gairebé definitiva per a la viabilitat d'aquest nou recurs econòmic i mediambiental. De totes formes la buidor de projecte del sector més dinàmic de la societat illenca continuarà essent palesa, i és ben hora que els hotelers no només manifestin que no podem continuar amb els esquemes dels passats booms (creixement urbanístic desbordat, consum de recursos naturals, més construcció...), sinó que hi actuïn en conseqüència, els exigim més coherència, més actuació activa i un canvi d'impressions franc amb el conjunt dels homes i dones balears.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.