L'opulenta Europa viu astorada per l'allau d'immigrants il·legals que intenten arribar a les seves costes cercant una vida millor. És la mateixa Europa que té uns índexs de natalitat baixíssims i que no sap com pagarà les pensions dels seus jubilats d'aquí a tres lustres. És la mateixa Europa que es destrossà i dessagnà a ella mateixa en el segle passat i envià a la tomba milions i milions dels seus joves en dues guerres mundials que ara semblen, en part, absurdes. I és la mateixa Europa que abans havia colonitzat Àfrica per explotar les seves riqueses mentre mantenia en la ignorància la seva població. Són massa contrasentits. De Gibraltar per amunt tothom pega bots amb l'euro, mentre que a l'altre costat de l'Estret la misèria material i moral és vergonyosa. Mentrestant, els dèbils i acovardits governs africans tremolen. Són conscients que la seva població sap que al nord es viu molt bé i que fins i tot mitifiquen aquest benestar. Per això són brutals, perquè tremolen. Per sobre dels vaixells carregats de gent que fuig, i per sobre del drama que implica veure infants i dones embarassades enllaunades dins naus que no se sap molt bé on van, aquí el més preocupant és l'explosió política que pot passar a l'Àfrica o a altres indrets. Quan fuig tanta de gent és perquè els governs locals s'estimen més mirar cap a una altra banda i accepten aquest fenomen. Però què passaria si les esquifides estructures de poder de part del Tercer Món s'enfonsen? Qui frenarà l'allau aleshores. I qui es farà càrrec d'aquest descontrol? El món camina cap a l'esquizofrènia col·lectiva com a conseqüència del brutal error que fou la colonització. Occident enterrà els seus joves morts de les dues grans guerres i ha continuat endavant. Però no es poden enterrar pobles sencers.