Tot aquell que tengui a ca seva una persona externa jubilada rebrà una ajuda mensual per part del Govern Autonòmic. Aquesta és la notícia que Diari de Balears avançava començant març. Qualsevol iniciativa que ajudi les persones majors és ben rebuda. L'anàlisi en fred ens ha de dur a la seva valoració personal. Aquí no val a dir que a mi no m'afecta, perquè a tots ens afecta. Encara que no ho sembli, a uns més que a altres, però sempre ens afectarà a tots, ara o més endavant. En el cas dels casats passa que un pare manté tres o quatre fills, però tres o quatre fills no saben mantenir un pare. En el cas dels fadrins vellets, també arribaran al mateix punt de la manca d'ajuda, però més tots sols.

La iniciativa del Govern autonòmic consisteix a afavorir que una família a canvi de 420 euros al mes, que són unes 70 mil pessetes, decideixi acollir una persona major de 65 anys que es pugui valer per ella mateixa. Pels nostres governants, amb aquesta iniciativa no es tracta de cuidar els que necessiten més ajuda a conseqüència de les malalties pròpies de l'edat. Curiositat a part mereix el significat de la paraula família perquè s'adapta amb calçador a les pretensions del Govern i per això una família acollidora pot estar formada per una sola persona o per un matrimoni, per una parella de fet, o, fins i tot, per diverses persones entre les quals hi hagi llaços de consanguinitat o afectivitat, sempre que tenguin entre 25 i 60 anys i en canvi cap llaç de consanguinitat amb la persona acollida. No hi ha dubte que es tracta d'un molt ampli concepte de família. Dels imposts tipus IAE o IRPF no se'n parla i així facilita pensar que no van amb aquesta tasca comercial de cuidar vellets, perquè si no fos així els números ja és segur que no quadrarien gens ni mica.

La teoria ens diu que, malgrat aquesta idea no signifiqui acabar amb el problema de la soledat no desitjada, ajudarà una part de les persones majors a superar-la, i altres, amb un plus de sort, a recuperar una família. Pel pressupost destinat sabem que ni tan sols el Govern autonòmic confia que vagi bé, però si resulta que ni ells s'ho creuen, deixa bastant clar que no ens podem fer grans il·lusions i que les expectatives no han de ser massa elevades. Beneficiaran una part de les persones majors, una part petita perquè també va dirigida a una part escassa, ja que trobar-se bé i preferir viure a casa externa amb gent que li comandi a fer-ho a ca seva sense que li facin es comptes és una solució destinada a poca, molt poca gent. No oblidem que cadascú a ca seva és un rei. No hi és de més que recordem allò que qui té salut i llibertat, és ric i no ho sap.

La Conselleria de Benestar Social ho veu tot color de rosa i per això creu que aquesta iniciativa convertirà una persona que està sola en un membre més d'una família. Això comercialment serà així, però afectivament no hi haurà mai plenes garanties. Confien també que els familiars d'enfora s'apuntin, i es conformen a aconseguir uns resultats bons, no tant quantitativament com qualitativament. I serà del tot vera això quan han destinat un pressupost per a aquest any de 25.000 euros, poc més de quatre milions de pessetes, calculant que fins a cap d'any s'apuntin entre deu i quinze famílies. Començarà a Mallorca, mentre que la resta d'illes s'incorporaran més endavant. Hauran pensat que no és el mateix anar a fer feina a fora casa que du sa feina a ca teva les 24 hores del dia: sense dissabtes, diumenges ni festes, i fermats per amollar-ho tot i sortir a divertir-se o anar de viatge?

Els que de ben de veres necessiten ajuda són les persones majors que no són autònomes i també les seves famílies, que d'un dia per s'altre es troben incapaços de servir-los, i fins i tot de trobar altres persones que com una feina més i per doblers ho facin. Aquest és el problema més gran i que per ara es deixa defora de cap iniciativa. Sembla pecat viure després de no poder servir-se a un mateix, però la vellesa incapaç de valer-se per si mateixa seguirà augmentant. Sobre les famílies recau majoritàriament la seva atenció, però no sempre li poden donar resposta. Necessiten nous serveis, com atenció domiciliària i centres de dia, com a mínim per compaginar la vida laboral i l'atenció als padrins.

Els que coneixen què significa anar darrere gent major i cuidar vells saben que ni per doblers ho farien si es poguessin alliberar de fer-ho. El fet que el vellet tengui doblers i propietats no assegura que el vulguin cuidar fins a tal punt que hi hagi baralles per fer-ho. Clar que si no en té, encara és pitjor. Queda bé pensar que tothom és bon al·lot i tal, però la realitat ens diu que hi ha de tot i sobretot que no basta voler ajudar sinó que també s'ha de poder.

La gent gran de la nostra Comunitat Autònoma es troba generalment desatesa per les prestacions socials, segons constata un estudi de la mateixa Conselleria de Benestar Social. Estam enrere en les prestacions d'ajuda a domicili, teleassistència, centres de dia i places residencials. A l'hora de començar noves iniciatives convé no deixar-ho de costat i donar-ho a conèixer afavorint el seu ús.

Aquesta iniciativa del Govern necessita ampliar-se a tota la gent gran. Una passa és el pla sociosanitari que vol dur l'atenció domiciliària amb servei de menjador i teleassistència a deu mil persones entre vellets i malalts crònics. Contrasta amb l'oferta de 10 a 15 places de treball per cuidar vellets, xifra ridícula per la quantitat de persones majors necessitades d'ajuda. Als partits del pacte els ha arribat l'hora d'institucionalitzar el fet de cuidar vellets per doblers. Darrere hi seguiran els processos davant els jutjats derivats de la lògica convivència entre cuidador i cuidat. Sense pensar que serà realitat allò que moltes coses començades, altres tantes de no acabades, hem de comprendre que el camí és positiu però llarg de recórrer per arribar a tots quants ho necessiten. El temps dirà la darrera paraula. De moment cal esperar com parteix.