Tot aquell que tengui a ca seva una persona externa jubilada
rebrà una ajuda mensual per part del Govern Autonòmic. Aquesta és
la notícia que Diari de Balears avançava començant març. Qualsevol
iniciativa que ajudi les persones majors és ben rebuda. L'anàlisi
en fred ens ha de dur a la seva valoració personal. Aquí no val a
dir que a mi no m'afecta, perquè a tots ens afecta. Encara que no
ho sembli, a uns més que a altres, però sempre ens afectarà a tots,
ara o més endavant. En el cas dels casats passa que un pare manté
tres o quatre fills, però tres o quatre fills no saben mantenir un
pare. En el cas dels fadrins vellets, també arribaran al mateix
punt de la manca d'ajuda, però més tots sols.
La iniciativa del Govern autonòmic consisteix a afavorir que una
família a canvi de 420 euros al mes, que són unes 70 mil pessetes,
decideixi acollir una persona major de 65 anys que es pugui valer
per ella mateixa. Pels nostres governants, amb aquesta iniciativa
no es tracta de cuidar els que necessiten més ajuda a conseqüència
de les malalties pròpies de l'edat. Curiositat a part mereix el
significat de la paraula família perquè s'adapta amb calçador a les
pretensions del Govern i per això una família acollidora pot estar
formada per una sola persona o per un matrimoni, per una parella de
fet, o, fins i tot, per diverses persones entre les quals hi hagi
llaços de consanguinitat o afectivitat, sempre que tenguin entre 25
i 60 anys i en canvi cap llaç de consanguinitat amb la persona
acollida. No hi ha dubte que es tracta d'un molt ampli concepte de
família. Dels imposts tipus IAE o IRPF no se'n parla i així
facilita pensar que no van amb aquesta tasca comercial de cuidar
vellets, perquè si no fos així els números ja és segur que no
quadrarien gens ni mica.
La teoria ens diu que, malgrat aquesta idea no signifiqui acabar
amb el problema de la soledat no desitjada, ajudarà una part de les
persones majors a superar-la, i altres, amb un plus de sort, a
recuperar una família. Pel pressupost destinat sabem que ni tan
sols el Govern autonòmic confia que vagi bé, però si resulta que ni
ells s'ho creuen, deixa bastant clar que no ens podem fer grans
il·lusions i que les expectatives no han de ser massa elevades.
Beneficiaran una part de les persones majors, una part petita
perquè també va dirigida a una part escassa, ja que trobar-se bé i
preferir viure a casa externa amb gent que li comandi a fer-ho a ca
seva sense que li facin es comptes és una solució destinada a poca,
molt poca gent. No oblidem que cadascú a ca seva és un rei. No hi
és de més que recordem allò que qui té salut i llibertat, és ric i
no ho sap.
La Conselleria de Benestar Social ho veu tot color de rosa i per
això creu que aquesta iniciativa convertirà una persona que està
sola en un membre més d'una família. Això comercialment serà així,
però afectivament no hi haurà mai plenes garanties. Confien també
que els familiars d'enfora s'apuntin, i es conformen a aconseguir
uns resultats bons, no tant quantitativament com qualitativament. I
serà del tot vera això quan han destinat un pressupost per a aquest
any de 25.000 euros, poc més de quatre milions de pessetes,
calculant que fins a cap d'any s'apuntin entre deu i quinze
famílies. Començarà a Mallorca, mentre que la resta d'illes
s'incorporaran més endavant. Hauran pensat que no és el mateix anar
a fer feina a fora casa que du sa feina a ca teva les 24 hores del
dia: sense dissabtes, diumenges ni festes, i fermats per amollar-ho
tot i sortir a divertir-se o anar de viatge?
Els que de ben de veres necessiten ajuda són les persones majors
que no són autònomes i també les seves famílies, que d'un dia per
s'altre es troben incapaços de servir-los, i fins i tot de trobar
altres persones que com una feina més i per doblers ho facin.
Aquest és el problema més gran i que per ara es deixa defora de cap
iniciativa. Sembla pecat viure després de no poder servir-se a un
mateix, però la vellesa incapaç de valer-se per si mateixa seguirà
augmentant. Sobre les famílies recau majoritàriament la seva
atenció, però no sempre li poden donar resposta. Necessiten nous
serveis, com atenció domiciliària i centres de dia, com a mínim per
compaginar la vida laboral i l'atenció als padrins.
Els que coneixen què significa anar darrere gent major i cuidar
vells saben que ni per doblers ho farien si es poguessin alliberar
de fer-ho. El fet que el vellet tengui doblers i propietats no
assegura que el vulguin cuidar fins a tal punt que hi hagi baralles
per fer-ho. Clar que si no en té, encara és pitjor. Queda bé pensar
que tothom és bon al·lot i tal, però la realitat ens diu que hi ha
de tot i sobretot que no basta voler ajudar sinó que també s'ha de
poder.
La gent gran de la nostra Comunitat Autònoma es troba
generalment desatesa per les prestacions socials, segons constata
un estudi de la mateixa Conselleria de Benestar Social. Estam
enrere en les prestacions d'ajuda a domicili, teleassistència,
centres de dia i places residencials. A l'hora de començar noves
iniciatives convé no deixar-ho de costat i donar-ho a conèixer
afavorint el seu ús.
Aquesta iniciativa del Govern necessita ampliar-se a tota la
gent gran. Una passa és el pla sociosanitari que vol dur l'atenció
domiciliària amb servei de menjador i teleassistència a deu mil
persones entre vellets i malalts crònics. Contrasta amb l'oferta de
10 a 15 places de treball per cuidar vellets, xifra ridícula per la
quantitat de persones majors necessitades d'ajuda. Als partits del
pacte els ha arribat l'hora d'institucionalitzar el fet de cuidar
vellets per doblers. Darrere hi seguiran els processos davant els
jutjats derivats de la lògica convivència entre cuidador i cuidat.
Sense pensar que serà realitat allò que moltes coses començades,
altres tantes de no acabades, hem de comprendre que el camí és
positiu però llarg de recórrer per arribar a tots quants ho
necessiten. El temps dirà la darrera paraula. De moment cal esperar
com parteix.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.