Serà molt dura, sí, aquesta llarguíssima campanya electoral, o precampanya si així se vol, que ja ha començat i que acabarà d'aquí a un any i busques, amb les eleccions de maig de 2003. I no només ho serà per l'actitud del PP, que aferra't-hi, sinó també per les múltiples guerres internes entre els partits del Pacte de Progrés, entre les quals una de les més interessants de veure com anirà, serà, és, la que s'ha començat a batallar entre PSIB i PSM. Per a mostra, com se sol dir, un botó: la manifestació de divendres passat de 300 veïnats de Petra davant el Consolat de Mar, contra Antich, per intentar que el tren no passi per dins el seu poble. El fons de la petició pot ser (de fet, el sentit comú indica que ho és) perfectament defensable, però no és això el rellevant. Tampoc no ho és que si Serveis Ferroviaris ha de dissenyar un altre traçat (com sembla que s'hi comprometé Antich) els somnis d'inaugurar més tren abans d'acabar la legislatura se començaran a esvair. No, tot això, essent important, no és el que ho és més. Fixi'n l'atenció en el «detall». Petra és el del PSM. El PSM és en el Govern. Petra monta una manifestació contra... el Govern? No exactament. Sinó contra l'àrea del govern responsable de tranports i contra presidència. Els destinataris de la manifestació són el conseller Francesc Quetglas i el president Francesc Antich. Qualcú se pot creure que la reivindicació no podria haver estat feta sense manifestació? Home, essent del PSM l'ajuntament, essent el PSM qui dóna suport a la reivindicació, i essent el PSM part del Govern, qualsevol mínim sentit comú indica que la manifestació amb pancartes davall del despatx d'Antich era del tot supèrflua. Però hi va ser. Per què? òbviament perquè s'havia decidit fer-la contra el president. Perquè se volia la foto de la protesta per començar l'erosió d'Antich. És una mostra de la guerra que entre PSIB i PSM ja ha començat i que tendrà molts més episodis que no el de Petra.
Aquesta brega entre els dos partits serà important per veure com van les coses fins les eleccions i com se resolen els hipotètics pactes que se'n derivin dels resultats. L'odi que se tenen és profundíssim. El PSM considera que el PSIB li vol furtar allò que considera propi (bàsicament la forma de fer política autoctonista que demostra Antich) i el PSIB considera que el PSM és quelcom molt semblant a un «quintacolumnista» que si pot acabarà per permetre un pacte alternatiu, si així pot perjudicar tant a ells com a UM. El 1999 no tengueren més remei (si bé va ser per un pèl) que entendre's. Oficialment són coaligats i, de fet, estan en el mateix govern. Però no governen junts. Més aviat governen un d'esquena a l'altre. El primer any i mig les travetes entre tot dos varen ser moltes. Després vengué la tranquil·lització de meitat de legislatura. Ara, les coses tornen a ser com al principi. O més intensament violentes, perquè ara ja va de bo, perquè estam en fase preelectoral.
De moment el que ha començat a fer moviments tàctics ha estat el PSM. Que, pel que està demostrant, pareix estar en perfecta forma i tenir ganes de brega i força suficient per fer mal. Fa la sensació que el PSIB s'equivocà molt al despreciar les potencialitats bèl·liques dels nacionalistes. Devien donar per mol tocat el PSM. Però sota el lideratge de Mateu Morro, després de la derrota de 1999, han sabut reorganitzar-se, rearmar-se i esperar el moment per passar a l'ofensiva. Els socialistes diuen que ells s'estimen més esperar. Que és massa prest com per començar a córrer i barallar-se. Que prefereixen aguantar encara una mica més. Ja se veurà. Però ara per ara el que se mou, i molt bé, és el PSM. Encara que la gestió general d'aquest partit en els governs (balear i del Consell) no serà com per aixecar massa banderes d'orgull, entre els seus votants, el cert és que se'l veu sòlid. No pareix que vagi a perdre res i, potser, fins i tot recuperi terreny, vots. Hores d'ara, i a l'espera dels futurs moviments (si és que qualque dia comencen) del PSIB, els nacionalistes pareixen estar maniobrant amb molta d'intel·ligència i situant-se amb més bones posicions en el «teatre de la guerra» com per aconseguir ser la força que el 2003 ho pugui decidir tot, la qual cosa voldria dir bàsicament que Antich passaria per un infern. O hi aniria, a l'infern.
