A mi m'és absolutament indiferent si hi ha tantes dones com
homes a una llista electoral, als llocs de direcció d'una empresa
privada, als càrrecs de responsabilitat de qualsevol institució. El
que de veritat em preocupa és que les persones que dirigeixen
siguin feineres i competents, els éssers humans que fan una feina
concreta la facin bé, tant si són mascles com femelles. Tot el
demés, pens, són estratègies encaminades al fracàs, tot i sabent
entendre que incompetents i mandrosos, tant n'hi ha dins el sexe
masculí com femení. Perquè, anem a veure, si a una assemblea hi
manca un home per «paritar» i l'hi posam i resulta que és una
guingaia inservible, infumable, què punyetes hem de fer? L'hi hem
de posar? Hem de cedir la majoria a les dones en aquesta
conjuntura? O no, sols per masclisme ranci?
Tots plegats hauríem de poder arribar a un punt de raonament, de
convicció que el que hi ha enmig que camina i pastura i va per
feina, no són homes ni dones: són persones, éssers humans del sexe
que sia, fins i tot ambigus o de naturalesa sexual indeterminada o
talment homosexual, en mancaria d'altra. I sí, consider que hem de
saber pensar que és molt injust que en feines iguals, les dones
cobrin gairebé un trenta per cent menys, ho és, això no té volta de
fulla, és una flagrant injustícia. De jutjat de guàrdia, diria jo,
fins i tot. Però d'això en concret tampoc crec que en tengui la
culpa la societat en línies molt generals. Vull dir: els culpables
d'aquest fet concret en són els empresaris que s'aprofiten d'elles
a l'hora de contractar, jas, això són llenties, si les vols les
menges i si no, les deixes, i dels sindicats que no saben defensar
adequadament els drets de les treballadores. Això dit, així, tot en
gros. O miren cap a una altra banda, perquè en línies generals
convé al conveni col·lectiu, potser. O callen, perquè saben que la
capacitat de resposta femenina no és molt forta, o si ho és qualque
pic, sempre hi ha l'especialista que amb molta manya sap minimitzar
el problema, i globalment, coneixen que tanmateix no malferirà el
globus infladíssim de tot plegat. S'aigualirà el vi, però no gaire,
es podrà beure així i tot. Tornarem a empènyer dies per consumir
setmanes, plànyer mesos buits però estira que ve peix, i a la
ronça-la ronça, un altre any confonent tranquil·litat personal amb
pau col·lectiva. Tenen raó les dones: si des de les directrius
administratives hi hagués suficient pressió, el desfasament de sous
endemés de no ser acceptable, no seria tampoc possible. I això sols
parlant d'aquí i ara, perquè allargam la visual i miram cap a
Àfrica o cap al Mitjà o Extrem orient, valgui'm Déu. Arribat aquí
d'aquest escrit i per allò que a mig foli l'he d'acabar tant si em
ve de gust com si no, potser me planteig fer una repassada pel meu
entorn més conegut. I ho faig. L'AV del Coll d'en Rabassa té una
presidenta, i molt feinera per cert, na Catalina. La presidenta de
l'AV de Can Pastilla és na Maria Pujal. La presidenta de la FEPAE
és na Sol Saràbias. La presidenta de la Federació d'Associacions de
Veïnats de Palma és na Rosa Bueno. La presidenta de l'ESTEI
Intersindical és na Neus Santaner, que ja l'encalçaràs. N'Antònia
Vicens presideix l'AELC. Na Catalina Cirer també és cosa grossa.
L'equip de Govern de l'Ajuntament de Sineu, la meva petita pàtria
enmig de La Plana (corrector: ho vull en majúscules), està
conformat per tres dones i tres homes. El mateix batlle de Sineu,
n'Andreu Matas, aquest pic ho és sols, perquè n'Apol·lònia Llull
volgué que ho fos. Perquè, alerta, una cosa és un ròssec històric
d'injustícies, i una altra la cosa analitzada en fred avui i ara.
Sobretot, allò que volia posar avui damunt taula és que: tan
repulsiu em sembla un «florero» masculí com femení. I acabar amb
unes paraules de Maria Antònia Munar, la nostra benvolguda
presidenta, que m'ha reverdit un amic, que té més memòria que jo, o
potser millor hemeroteca, vés a saber. Aquestes: «Arribarem a la
igualtat quan hi hagi tantes dones incompetents com homes
incompetents». Hòstima, quina profunditat, quina clarividència,
quina projecció de pensament!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.