Paritat vs. el que vostès vulguin

Tots plegats hauríem de poder arribar a un punt de raonament, de convicció que el que hi ha enmig que camina i pastura i va per feina, no són homes ni dones: són persones, éssers humans del sexe que sia, fins i tot ambigus o de naturalesa sexual indeterminada o talment homosexual, en mancaria d'altra. I sí, consider que hem de saber pensar que és molt injust que en feines iguals, les dones cobrin gairebé un trenta per cent menys, ho és, això no té volta de fulla, és una flagrant injustícia. De jutjat de guàrdia, diria jo, fins i tot. Però d'això en concret tampoc crec que en tengui la culpa la societat en línies molt generals. Vull dir: els culpables d'aquest fet concret en són els empresaris que s'aprofiten d'elles a l'hora de contractar, jas, això són llenties, si les vols les menges i si no, les deixes, i dels sindicats que no saben defensar adequadament els drets de les treballadores. Això dit, així, tot en gros. O miren cap a una altra banda, perquè en línies generals convé al conveni col·lectiu, potser. O callen, perquè saben que la capacitat de resposta femenina no és molt forta, o si ho és qualque pic, sempre hi ha l'especialista que amb molta manya sap minimitzar el problema, i globalment, coneixen que tanmateix no malferirà el globus infladíssim de tot plegat. S'aigualirà el vi, però no gaire, es podrà beure així i tot. Tornarem a empènyer dies per consumir setmanes, plànyer mesos buits però estira que ve peix, i a la ronça-la ronça, un altre any confonent tranquil·litat personal amb pau col·lectiva. Tenen raó les dones: si des de les directrius administratives hi hagués suficient pressió, el desfasament de sous endemés de no ser acceptable, no seria tampoc possible. I això sols parlant d'aquí i ara, perquè allargam la visual i miram cap a Àfrica o cap al Mitjà o Extrem orient, valgui'm Déu. Arribat aquí d'aquest escrit i per allò que a mig foli l'he d'acabar tant si em ve de gust com si no, potser me planteig fer una repassada pel meu entorn més conegut. I ho faig. L'AV del Coll d'en Rabassa té una presidenta, i molt feinera per cert, na Catalina. La presidenta de l'AV de Can Pastilla és na Maria Pujal. La presidenta de la FEPAE és na Sol Saràbias. La presidenta de la Federació d'Associacions de Veïnats de Palma és na Rosa Bueno. La presidenta de l'ESTEI Intersindical és na Neus Santaner, que ja l'encalçaràs. N'Antònia Vicens presideix l'AELC. Na Catalina Cirer també és cosa grossa. L'equip de Govern de l'Ajuntament de Sineu, la meva petita pàtria enmig de La Plana (corrector: ho vull en majúscules), està conformat per tres dones i tres homes. El mateix batlle de Sineu, n'Andreu Matas, aquest pic ho és sols, perquè n'Apol·lònia Llull volgué que ho fos. Perquè, alerta, una cosa és un ròssec històric d'injustícies, i una altra la cosa analitzada en fred avui i ara. Sobretot, allò que volia posar avui damunt taula és que: tan repulsiu em sembla un «florero» masculí com femení. I acabar amb unes paraules de Maria Antònia Munar, la nostra benvolguda presidenta, que m'ha reverdit un amic, que té més memòria que jo, o potser millor hemeroteca, vés a saber. Aquestes: «Arribarem a la igualtat quan hi hagi tantes dones incompetents com homes incompetents». Hòstima, quina profunditat, quina clarividència, quina projecció de pensament!