Sembla que el Consell de Mallorca opta per la no prohibició de
la construcció de nous camps de golf i deixa via lliure a la seva
proliferació, això sí, sense oferta complementària associada,
almanco en una primera fase. Unió de Pagesos tot d'una ha aixecat
la veu mostrant la seva oposició i demanant una normativa més
restrictiva. I és que els camps de golf produeixen bàsicament dos
perjudicis a l'activitat agrícola. En primer lloc retiren del
mercat productiu unes terres que deixen d'estar a la disposició
dels pagesos pel seu conreu i en segon, consumeixen una gran
quantitat d'aigua que, a una illa com Mallorca que en té poca, és
un bé escàs i molt apreciat.
El primer argument, la minva que provoca al total de terres d'ús
agrícola, sembla una cabotada a molta de gent, ja que, argumenten,
en aquests moments l'activitat agrària no és rendible i, per això,
consideren adient baratar-la per l'esportivo-recreativa que
representen els camps de golf. En aquest raonament se li poden fer
dues objeccions. La primera és que no es poden ficar dins un mateix
sac tots els subsectors de la pagesia i, si bé és cert que n'hi ha
alguns d'escassa rendibilitat, n'hi ha d'altres, com el del vi o el
de la producció d'hortalisses que gaudeixen de bona salut i que en
un futur no gaire llunyà poden haver de menester ampliar la seva
producció. En segon lloc, cal adonar-se que vivim en uns temps de
grans canvis. Fa menys d'un segle els hereus consideraven una
desgràcia que els tocassin les terres d'arran de mar per ser les
menys productives, però de cop i volta passaren a ser les de més
valor degut a l'esclat del turisme. Així que no és cap animalada
que després d'haver urbanitzat la major part de la costa i part de
l'interior rpreservem el territori rural que encara ens queda per a
necessitats futures, tot considerant que el turisme ja representa
més del vuitanta per cent del producte interior brut de les Illes
Balears i que és millor orientar el nostre creixement cap a altres
sectors.
El segon és fins i tot més evident. Mallorca pateix sequeres
cícliques. Possiblement pel que fa a l'aigua ja fa estona que hem
passat la línia de la sostenibilitat. La salinització dels pous i
la manca de pluges ja ha provocat la que es va anomenar operació
vaixell, que consistia a dur aigua en vaixell des del continent i
la construcció de plantes dessaladores, que ens solucionen el
problema de l'aigua traslladant-lo al de l'energia, ja que la
potabilització de l'aigua de la mar requereix unes quantitats
immenses d'energia elèctrica. Així que, talment ha fet el govern
central amb la llei d'estabilitat pressupostària, que obliga les
distintes administracions a treballar només amb els seus ingressos,
es fa necessari un pla d'estabilitat de l'aigua que ens faci
prendre consciència que hem de comptar només amb l'aigua de què
disposam. I una part d'aquesta és la depurada. L'actual legislació
obliga que els camps de golf nous s'hagin de regar només amb aigua
depurada. Però aquesta aigua sol ser pública, degut que prové
majoritàriament del tractament de la de la xarxa de clavagueram
dels distints municipis. Per què es demanen els pagesos, carregats
de raó, l'administració ha d'assignar aquestes aigües als camps de
golf en lloc d'oferir-la als pagesos perquè la gestionin a través
de comunitats de regants?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.