El Govern Antich ha aprovat avui un ambiciós pla sociosanitari que preveu atendre unes 10.000 persones grans i malalts crònics amb recursos domiciliaris. També cerca consolidar 4.305 places residencials, a més d'altres millores que poden convertir la xarxa sanitària pública de les Balears en una de les més modernes de tot l'Estat. És un pla ambiciós, però també realista. Les Balears no són alienes a un dels mals més greus d'una societat desenvolupada i acomodatícia com la nostra: cada cop neixen menys nins, mentre que els avanços de la medicina fan que l'esperança de vida sigui cada pic més gran entre la gent gran. Això implica que creixi la població gran necessitada d'atenció mèdica però que, a vegades, no té familiars que l'ajudi. És un problema molt greu que no obvia la planificació del Govern. Una altra qüestió important és que el pla ha de preveure l'increment de la població que experimenta l'Arxipèlag. Mallorca té ara uns 150.000 habitants més que els anys setanta. L'increment és espectacular, i l'oferta pública de salut ha d'estar a l'alçada d'aquesta realitat.
També és molt important que el pla inclogui el respecte a la decisió de la persona en qualsevol fase de la malaltia. El seu caire humanista i de respecte a la persona diu molt al seu favor. En el passat, sovint s'identificava sanitat pública amb poc respecte pels pacients. Era una medicina mecànica, eficient certament, però tal volta mancada d'afecte envers el malalt. Les coses han canviat molt en els darrers temps, i probablement més a partir d'aquest pla, el qual, en definitiva, és una important eina pública per a l'articulació del país.
La dona treballadora
Si el segle XVIII va ser el segle dels il·lustrats, el XIX ho fou
dels progressistes, el XX ha estat el dels demòcrates, el segle XXI
ha de ser el segle de les dones. L'actual centúria complirà la seva
missió dins del duríssim esdevenir humà si la dona assoleix la
plena igualtat. I no només per una inalienable qüestió de drets,
sinó perquè ha d'aportar tot el seu potencial per equilibrar un món
desgraciadament encara massa propens a l'odi i a la violència.
