El passat diumenge dia 17 de febrer, vaig publicar a aquestes pàgines un article tranquil però dur així mateix, que, baix del títol: «Inventari», feia una relació extensa i minuciosa de la porqueria que havia comparegut i s'havia amuntegat a la mal anomenada Platja de Cala Gamba, entre altres coses, perquè es passava de ver i «cantava» una cosa de no dir, al meu veure, la solemne porqueria, la brutícia, la greu abundància de deixalles acumulades, l'espectacle trist de la seva observança, tant si en vols com si no, tot allò d'haver-te de tapar el nas amb dos dits perquè la pudícia et talla el primer alè i a la vista t'hi compareixen coses que estarien millor a una altra banda.

De vegades pot semblar que pas molt de gust de donar branca, i no és del tot realitat, el que succeeix és que hi ha tants motius per fer-ho, hi ha tantes pedres on ensopegar, que resulta pràcticament impossible callar-ho, encara que tanmateix en línies generals no servesqui de res en absolut, l'administració et faça el mateix cas que al moix, i tu ho dius, i al manco et quedes una mica més a pler, amb més bon cos, més ample. Aquest pic, avui, el llapis em fa dir, perquè noblesa obliga, que, el dilluns 18, vaig tenir la grata sorpresa de poder observar una furgoneta d'EMAYA i dos operaris que, amb bosses de plàstic de color blanc i botes d'aigua anaven recollint acuradament gran part dels baleigs que jo havia denunciat al meu article el dia anterior a l'«Inventari». Des del Club Nàutic fins a la Punta del Reflector ho feren en uns dies. Els ho vaig agrair de paraula i ara ho faig per escrit. No, no em vull pintar la floreta que qualcú em va fer cas i obrà en conseqüència. Som perfectament conscient de la meva insignificança i que no em cal presumir de cap relació causa-efecte, article bielenc i eficiència municipal. El que de veritat pens és que, malgrat tot, alguna cosa comença a funcionar així com toca, i no m'he romput cap os per a dir-ho ara i aquí. Vull suposar que es tracta d'una bona coordinació dels serveis de l'empresa municipal que, a l'aguait del femer que hi havia, ja tenia programat des d'antuvi la neteja en qüestió. Enhorabona i moltes gràcies per haver encertat en fer el que amb tota evidència s'havia de fer. No sempre passa, això, com molts sabem.

Així i tot volia insistir en el particular que, per molta porqueria que es recollesqui en aquest indret, si no s'estudien les correnties marines que són la causa primera de la cosa, la setmana que ve poden tornar a venir els operaris amb la furgoneta, i l'altra, i la següent també. I es tracta d'una vertadera llàstima, doncs la circumstància significa que plou damunt banyat, la zona es degrada de manera molt accelerada, setmana a setmana, mes a mes, any rera any. Solució? No ho sé. Doctors té l'església.

I, com ja he anunciat al títol, avui es tracta d'un dia diferent, d'un altre tarannà a l'hora de fer la feina que faig i us oferesc, també em dóna la gana rompre una llança pel servei de Correus de la zona: Des que la joveneta aquesta que ens fa de carter, ha tornat a la feina després de la seva baixa per maternitat, amb disgust seu potser, (entre nosaltres: té una filla preciosa, més maca, deia, els retards en el repartiment de cartes ja no existeixen. Retards que vaig denunciar al seu temps i moment i de manera una mica agre, he de considerar, però que eren ben seus, els retrets. Ara es reben les cartes amb puntualitat i bona cara. Endemés, l'oficina que obrí fa un cert temps Correus a la zona del Coll d'En Rabassa també funciona molt bé, simpatia, eficiència i bon tractament, no hi ha embussos ni cues considerables en cap moment. El dit: enhorabona i gràcies per fer la feina que us toca fer amb professionalitat i un punt d'alegria fins i tot.

M'agradaria totes les setmanes poder escriure un article com aquest, en positiu. Tasca difícil, representa la cosa, però no impossible, com queda demostrat. Que Santa Llúcia ens conservi la vista. A tots vostès i a mi mateix, clar. Ostres, m'he quedat com a més relaxaaaat...!