algo de nubes
  • Màx: 20.17°
  • Mín: 13.1°
20°

La llengua girada

El cotxe amb les finestretes obscures va arribar al Consell de Mallorca un minut abans de sortir de Son Sant Joan. Tot d'una que el xofer va apagar el motor, enmig de la lògica expectació de trenta fotògrafs i cinc fans, en va sortir un tipus llarg com un misto i amb ulleres de sol que va exclamar yeaa!, alhora que empunyava una pistolota del temps de Jesse James. De resposta, un funcionari vestit a l'ampla li va dir per aquí, flors i violes i romaní. Aleshores va sortir del cotxe Chenoa, enviant amb la mà besades als trenta fotògrafs i als tres fans que quedaven, perquè els altres dos, en veure la pistola, havien pres portal. Enmig del llampec dels flaixos, Chenoa va entrar al consell i dona Maria Antònia li va sortir a l'encontre. Ambdues s'abraçaren emocionades. «Com et trobes Maria Antònia?», va demanar l'una. «Cómo te lo haces mi piba para estar tan lozana?», va voler saber l'altra. Immediatament les dues personalitats passaren al despatx de la Senyora i parlaren de les seves coses. Chenoa li va explicar, a dona Maria Antònia, que no li fa res sentir-se mallorquina; i aquesta li va explicar que darrerament s'ha aficionat al Calisay, perquè amb un parell de Calisay la vida és d'allò més alegre. Després sortiren a atendre els periodistes. Les dues dames estaven tranquil·les i feia la impressió que la seva amistat venia de lluny. «He d'agrair al poble mallorquí el suport que m'ha donat i vull expressar públicament en català el meu orgull de sentir-me mallorquina». «Oooh!», exclamaren els tres fans que quedaven, i des d'aquest moment sols en quedaren dos. «La piba Chenoa "va respondre dona Maria Antònia" ha venido a agradecernos su apoyo y a expresarnos su deseo de vestirse a la usanza regional en la procesión de la Beateta». En sentir-la, retornaren els tres fans que ja eren al carrer. «Oooh!», exclamaren tots cinc alhora, meravellats del regionalisme tan integrador de dona Maria Antònia. «Estic enamorada dels vostres costums que són els meus "va replicar Chenoa". Quan sortírem de l'Argentina, Mallorca va acollir la meva família amb els braços oberts, de manera que em sent mallorquina de cap a peus». «Cambrer, un Chartreuse! "va exclamar la Senyora. I va prosseguir: «Chenoa representa la mujer moderna. Nuestra piba triunfa como artista y como mujer». A continuació, Chenoa va recuperar el seu missatge d'amor envers Mallorca. «Em sent tan mallorquina "va declarar" que a la matinada em despert cridant gerret de Banyalbufar!». Aleshores va produir-se un moviment de neguit entre els cinc fans, i tres abandonaren la sala sense dissimular la seva decepció davant un nacionalisme tan radical. Va respondre dona Maria Antònia amb uns versos nostrats. Aquells que diuen: «Es Mallorca tierra mía/ un edén para soñar/ y a la sombra de los pinos/ se oye el bolero cantar». Va ésser oportuna. Quan els tres fans retornaven a la seva cadira, afegí: «Bonet de San Pedro dixit». Va continuar Chenoa, aquesta vegada tirant floretes a la seva amfitriona. «Me n'adon, Maria Antònia, que difícilment podré assolir el teu nivell cultural». Va fer l'ullet amb una gràcia evident, i afegí: «Jo som una mallorquina de nou encuny, que encara no ha tingut oportunitat de conèixer els grans lírics d'aquesta terra. Sols conec La Balanguera del mestre Alcover, i promet cantar ben prest la versió musicada que en va fer Amadeu Vives». Va respondre dona Maria Antònia, exultant d'alegria, amb una creació que va posar en circulació Marietina l'any dotze en el Romea. Es tracta d'una referència ben poc singular. En concret va cantar allò de «Batallón de modistillas» que diu: «'Un, dos, tres, todo va bien! 'Un, dos, tres, todo va bien!». Aplaudiren els cinc fans que havien acudit a l'acte. Chenoa va voler estar a l'alçada de dona Maria Antònia i va exclamar visca Mallorca, enmig de la indiferència generalitzada. Sols don Gabriel Alomar li va correspondre, des del cementiri estant, amb unes mamballetes més de cortesia que entusiàstiques. El fet que l'altra gent no reaccionàs és comprensible. El guardaespatles de Chenoa amb músculs de plexiglàs (material cent per cent TVE) havia deixat escapar un «Yeaaa!», i encara no l'havia acabat de pronunciar quan Chenoa, el xofer i ell ja eren dins el cotxe. D'aquesta manera es va donar per acabada la recepció que va oferir dona Maria Antònia a l'últim fenomen mediàtic espanyol. Únicament vull afegir una anotació final. A diferència de Tribulete, que és un gasetiller consumat, jo no tenc costum de cobrir aquesta mena d'actes. És possible, per tant, que m'hagi equivocat en la transcripció d'alguna frase. Tanmateix, don paraula que he observat una fidelitat escrupolosa a l'hora de reflectir la tria lingüística de les dues dames. Que no deixa d'escandalitzar? De més verdes n'han madurades. El meu admirat Antoni Serra va dir que en el cel de Mallorca hi volaven elefants i ningú no se'l va creure. I s'ha demostrat que era cert. Jo no m'he equivocat. Qui va girar la llengua va ésser dona Maria Antònia. En culpam el Chartreuse de la relliscada? D'acord.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.