Mòbils

15/02/02 0:00

L'ús del telèfon «mòbil» és indiscriminat. Sota el meu modest punt de vista, se n'hauria de regular l'ús. No solament en l'exercici de la conducció viària, sinó també en l'exercici laboral. Des de fa molts d'anys, a les empreses amb un notable índex d'organització i mitjançant un règim intern, no s'autoritzava als empleats fer o rebre telefonades de caràcter personal a l'exterior. Només en casos d'urgència o gravetat familiar les empreses estaven obligades a autoritzar als empleats fer ús del telèfon de l'empresa.

Des del «maleïdet» invent del telèfon mòbil, les empreses privades i públiques estan perdent en productivitat més que en sinistres laborals. La tinença del telèfon «mòbil», durant la jornada laboral, hauria d'estar prohibida. Els treballadors addictes a tal artefacte es distreuen constantment, i ocasionen, en molts de casos, disminució greu del rendiment normal de la feina.

En sectors i ocupacions en els quals s'exigeix una concentració màxima com bombers, policia, sanitat, transports públics, construcció, fàbriques, etc., és imprescindible la seva total prohibició. És xocant veure policies d'uniforme amb el seu telèfon mòbil particular. Conductors d'autobusos en joiosa conversa, amb el bus ple de passatge. O, per descomptat, el taxista conduint amb clients a bord. Per tant, faig una crida al seny per als responsables del món laboral.

Antoni Juan Julve.