La lluita que encapçala l'Associació de Veïns del Puig de Sant Pere juntament amb la Federació, ARCA, GOB i el col·lectiu Ciutadans Agreujats per defensar el manteniment de la plaça Porta Santa Catalina ens fa recordar aquella lluita històrica, ara fa 25 o 26 anys, per un parc de la Mar front a un macroaparcament que preveia el darrer Consistori franquista. Vint-i-cinc anys més tard, altra vegada es planteja el debat públic sobre la «comoditat» d'arribar pertot amb el cotxe particular, o potenciament del transport col·lectiu per arribar al centre. No ens ha de semblar estrany, la dreta conservadora recupera les seves arrels. I a més és coherent amb el seu model de ciutat. Una ciutat pensada per al cotxe, no per a les persones. El Sr. Fageda és el primer que responent a les crítiques a l'aparcament recorda la lluita del «Parc sí, Pàrquing no» per justificar la necessitat d'augment de places d'aparcament al centre. El Col·legi Oficial d'Arquitectes demana aturau les obres de la plaça POrta Santa Catalina, i avança la petició d'un expedient de Bé d'Interès Cultural per aconseguir la seva conservació. No només un col·lectiu com els arquitectes, també personalitats destacades de la UIB, articulistes de diversos mitjans de comunicació aquests dies reclamen conservació del patrimoni cultural, seny i mesura als responsables municipals que amb afany foradador no només amenacen aquest indret emblemàtic, també han decidit fer aparcaments al carrer Constitució, al carrer Rubén Darío, a la Rambla...
Coneixem el resultat del pla Mirall, pla «embellidor» dels nostres pobles, i ara de Palma: la plaça de Cort, de Santa Eulàlia, el carrer de Sant Miquel, la plaça Alexandre Jaume... paisatge urbà dur, en alguns llocs petits espais verds com a «jardineres», en la majoria absència d'arbres.
Amb una coincidència a tots els projectes, escassesa de bancs i llocs de trobada i esbarjo, com si hi hagués tota l'avarícia dels gestors municipals justament en la despesa d'aquesta part del projecte, i en canvi, generositat a balquena a l'hora de triar els marbres del terra, els fanals de la il·luminació, o qualsevol altre element ornamental.
Quina Palma tindrem el juny del 2003? Quina herència ens deixarà el Sr. Fageda en els seus dotze anys de govern municipal? Podrem endreçar alguns paisatges urbans canviats? Convé que comencem a pensar les respostes a aquests interrogants perquè tenim un any i mig per preparar el recanvi i recuperar Palma per a l'esquerra, com fa més de vint anys després de la lluita ciutadana per a la recuperació de les llibertats democràtiques.
Aturar el projecte d'aparcament a la plaça Porta de Santa Catalina és una necessitat històrica de mantenir la imatge tradicional de Palma com a ciutat mediterrània, amb diversos indrets petits de trobada, places públiques on a la primavera i l'estiu les dones, els infants, els homes del barri es troben al carrer. Volem reflexionar sobre què significa l'urbanisme dels actuals gestors municipals i consideram una bona iniciativa aquella que expressa el comunicat del COAIB sobre la planificació d'aparcaments dins un projecte global de Palma.
Per exemple, un eix cultural que s'està fent al barri, amb la Biblioteca davant sa Creu i el futur Museu d'Art no necessita el canvi radical de la plaça Porta Santa Catalina, com explicava el Sr. Rodríguez als veïns i veïnes de la zona. Els futurs usuaris d'aquests serveis culturals apreciaran més un passeig pel barri i la plaça amb el seu caràcter tradicional, que una plaça nova, aspra, sense vegetació, com són les de Serralta, o S'Escorxador, indrets amb cotxes a baix que no permeten arbres a dalt. Aparcaments ja n'hi ha al passeig Mallorca, infrautilitzat pels ciutadans i als edificis comercials dels voltants. Així de clar, vint-i-cinc anys més tard les dones i els homes de Palma volem una ciutat humana, agradable, verda, per a les persones, i com fa tants anys, n'hi ha moltes i molts que ens trobam al carrer junts, en la lluita per aturar aquest projecte de destrucció del nostres indrets tradicionals.
