Pins sí, pàrquing no! 25 anys després

Coneixem el resultat del pla Mirall, pla «embellidor» dels nostres pobles, i ara de Palma: la plaça de Cort, de Santa Eulàlia, el carrer de Sant Miquel, la plaça Alexandre Jaume... paisatge urbà dur, en alguns llocs petits espais verds com a «jardineres», en la majoria absència d'arbres.

Amb una coincidència a tots els projectes, escassesa de bancs i llocs de trobada i esbarjo, com si hi hagués tota l'avarícia dels gestors municipals justament en la despesa d'aquesta part del projecte, i en canvi, generositat a balquena a l'hora de triar els marbres del terra, els fanals de la il·luminació, o qualsevol altre element ornamental.

Quina Palma tindrem el juny del 2003? Quina herència ens deixarà el Sr. Fageda en els seus dotze anys de govern municipal? Podrem endreçar alguns paisatges urbans canviats? Convé que comencem a pensar les respostes a aquests interrogants perquè tenim un any i mig per preparar el recanvi i recuperar Palma per a l'esquerra, com fa més de vint anys després de la lluita ciutadana per a la recuperació de les llibertats democràtiques.

Aturar el projecte d'aparcament a la plaça Porta de Santa Catalina és una necessitat històrica de mantenir la imatge tradicional de Palma com a ciutat mediterrània, amb diversos indrets petits de trobada, places públiques on a la primavera i l'estiu les dones, els infants, els homes del barri es troben al carrer. Volem reflexionar sobre què significa l'urbanisme dels actuals gestors municipals i consideram una bona iniciativa aquella que expressa el comunicat del COAIB sobre la planificació d'aparcaments dins un projecte global de Palma.

Per exemple, un eix cultural que s'està fent al barri, amb la Biblioteca davant sa Creu i el futur Museu d'Art no necessita el canvi radical de la plaça Porta Santa Catalina, com explicava el Sr. Rodríguez als veïns i veïnes de la zona. Els futurs usuaris d'aquests serveis culturals apreciaran més un passeig pel barri i la plaça amb el seu caràcter tradicional, que una plaça nova, aspra, sense vegetació, com són les de Serralta, o S'Escorxador, indrets amb cotxes a baix que no permeten arbres a dalt. Aparcaments ja n'hi ha al passeig Mallorca, infrautilitzat pels ciutadans i als edificis comercials dels voltants. Així de clar, vint-i-cinc anys més tard les dones i els homes de Palma volem una ciutat humana, agradable, verda, per a les persones, i com fa tants anys, n'hi ha moltes i molts que ens trobam al carrer junts, en la lluita per aturar aquest projecte de destrucció del nostres indrets tradicionals.