És un tema recurrent entre els comentaristes locals el denunciar, de tant en tant, aquells que, anomenats de moltes i diverses maneres, podríem concloure d'anomenar «professionals de la pàtria». El sistema per a fer-ho és tan senzill com hipòcrita: s'insinua que aquella feina que fan s'hauria de fer només per idealisme i, automàticament, qualsevol remuneració, per adequada al mercat que sigui, sempre resultarà exagerada. Acte seguit s'insinua o directament s'afirma que aquests són els menys interessats a resoldre un problema gràcies a l'existència del qual ells es guanyen les garrofes.
Doncs bé, ens apuntarem a la denúncia dels professionals de la pàtria. Només que intentarem no errar el tir, car el savi lector ja coneix que som poc proclius a la miserable, però estesa, pràctica d'apallissar el dèbil i acotar el cap davant el poderós.
Hem parlat altres vegades d'una sèrie d'exemples del treball que fa la part més fosca dels professionals de la pàtria espanyola: els espies (o agents secrets). Fa pocs dies en visquérem un nou exemple. Els serveis d'organització de la manifestació que es va fer el passat 30 de desembre, amb motiu de la Diada de Mallorca, identificaren un d'aquests professionals de la pàtria espanyola que estava filmant els manifestants. Davant aquest gravíssim atemptat a un dret que està en els fonaments mateixos del sistema democràtic, com és el dret a la manifestació, els serveis d'organització convidaren l'enviat de la Delegació del Govern espanyol (segons ell mateix) a deixar de filmar els, per altra banda, nombrosos manifestants. Aquest individu de tan trista i canina professió era només una peça de l'engranatge policíac muntat amb motiu de la mobilització nacionalista.
Bé, doncs personal com aquest és el que forma una vertadera plaga parasitària i obscura de professionals de la pàtria que cal denunciar. I quan deim denunciar volem dir treure a la llum, perquè tots els contribuents sapiguem on va a parar una important part de la pasta que pagam cada dia.
Cal que es conegui que a la seu central del CESID (o CNI), situada a la carretera A-6, hi ha més de dos mil professionals de la pàtria entre enginyers, informàtics, diplomàtics, filòlegs, electricistes, militars... que cobren una mitjana de 30.050 euros (uns 5 milions de pessetes) anuals per fer tot tipus de feines destinades a mantenir l'actual status quo.
L'espionatge espanyol, amb un model organitzatiu propi de països totalitaris, ja que es responsabilitza de l'espionatge interior, exterior, civil i militar, maneja un pressupost reconegut de 105'18 milions d'euros (17.500 milions de pessetes), sense comptar la part dels obscurs fons reservats que controlen ni les despeses que en els pressuposts generals de l'Estat figuren com a destinats a investigació tecnològica. I encara més. A tot això cal afegir-hi els pressuposts i personal dedicats a tasques d'informació del Cos «nacional» de Policia i de la Guàrdia Civil.
Tot un món per descobrir per als professionals de la palla mental.
