La nova superconsellera de la Salut, Aina Salom, qualificà el dia d'ahir d'històric després d'haver assumit les competències de Sanitat, la qual cosa suposa per a l'autogovern Balear no només tenir el control de tota la xarxa sanitària, sinó també un increment dels seus pressuposts en més de cent mil milions. Per tant, el repte que té per endavant Salom és enorme i d'una altíssima responsabilitat. Per a qualsovol país desenvolupat, la política sanitària és essencial a l'hora de retre comptes davant els electors. I això s'ha d'afegir que es tracta d'un alt càrrec socialista, és a dir, pertanyent al corrent polític que més esforços ha fet a tot Europa per dotar d'assistència sanitària pública la població i començant pels treballadors.
Des d'aquesta perspectiva, tant el president Antich com tot el PSIB-PSOE es juguen molt amb aquest envit. Els socialistes poden tenir problemes amb els hotelers, o amb Gesa, i no passarà absolutament res. És més, és lògic que la seva praxi xoqui amb determinats poders fàctics. Però quan es tracta de la sanitat pública ja no és el mateix. En aquest camp han creat escola i no poden fallar. I tampoc no han d'oblidar que hauran de gestionar una estructura molt àmplia i complexa de professionals amb una qualificació altíssima. I això mai no és senzill. És segur que en els propers mesos sorgiran reividicacions d'aquests col·lectius per a la millora del servei sanitari, i el Govern els ha de saber atendre. Tenir-los contents és fer passes importants de cara al futur, i no només dels socialistes, sinó del conjunt del Pacte de Progrés.
I no oblidem que la sanitat és el primer servei públic que agraeix la població. Qui ha vist com li salvaven la vida a un familiar no ho oblida mai. Per contra, un conjunt de males atencions poden tenir unes conseqüències fatals, sobretot ara, en què la decisió política sobre la xarxa sanitària és molt més propera. El Govern és conscient de les dificutats. Hereta de l'Insalud tot un sistema de fundacions que, a la pràctica, poden ser un veritable problema, sobretot si manquen doblers. La responsabilitat és enorme, però està en joc fins i tot el model de país. No es pot fallar.
