Hi ha hagut molts de comentaris negatius pel fet que el CIM esperàs el darrer dia de l'any per apujar les taxes d'incineració de Son Reus. Aquestes «sorpreses» de darrer minut sempre són mal rebudes i, passi el que passi, sempre hi ha pujades de preus o quan es tanca un any o quan se n'obre un de nou. No falla mai.
Una d'euros Amb els euros en poden passar de grosses. Una ciutadana comentava ahir que havia anat a comprar un paquet de cigarretes a un cèntric estanc de Palma. La dona que la va atendre li va tornar uns deu duros de més en euros. «Si la dependenta comet aquesta errada moltes vegades es pot fins i tot arruïnar!», comentava la ciutadana, entre divertida i preocupada.
Una altra El regidor verd de Cort, Jordi López, encara no tenia ahir cap euro, la qual cosa el convertí en un rara avis entre els polítics. De fet, López pagà el seu tallat matiner en pessetes i també li tornaren la mateixa moneda. Comfiem que el regidor es normalitzi aviat o en algun ple en què es parli de xifres ficarà la pota fins al genoll. És més, són els polítics els qui han de donar exemple, encara que sigui en una qüestió anecdòtica com aquesta.
L'augment Ahir passà una cosa molt curiosa a les benzineries: hi havia vaga de treballadors de CLH, encara que amb uns serveis mínims molt amplis. Pero la gent estava molt més preocupada per l'augment de quatre pessetes en el preu de les benzines que per la vaga. I és que tothom s'espavila, i sap que un conflicte laboral passa aviat, però que la ganivetada a les butxaques no s'oblida així com així.
