muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
12°

La col·lateralitat com a dogma

De manera que el nou govern de l'Afganistan fa uns quants dies va manifestar el seu propòsit de demanar als EUA que no seguissin bombardejant el seu territori, donat l'abast dels danys col·laterals. Després de l'escenificació de Bonn, una espècie de betlem vivent on es confonien els visitants i els pastorets, estàvem obligats a creure, per respecte a nosaltres mateixos "donat que els nostres governs havien escrit el guió i havien fet la il·luminació de la seqüència", estàvem obligats a creure que havíem designat un govern afganès que no mancava de dignitat: la dignitat els venia de nosaltres mateixos, és a dir, era de bona llei i no mostraria el llautó. I és ben possible que aquells dels quals, ara per ara, encara en deim europeus, creguessin que, en efecte, després de Bonn tots sabríem guardar la compostura. Era previsible, per tant, que almenys el dia abans de la constitució del nou govern afganès, els nord-americans no confonguessin els bons amb els dolents i causassin una tragèdia col·lateral. Però no va ser així. La impunitat de la col·lateralitat és una nova matèria de dogma polític, i com a tal requereix un tracte anàleg al que dispensam als errors que es cometen en el laboratori durant la recerca de remeis per al càncer. La mort d'un conill d'índies és un dany col·lateral equiparable a la d'una caravana de paixtuns. I és així, i val més que no ens quedi cap ombra de dubte sobre aquesta qüestió. Una altra cosa és que ens convengui, ara per ara "ço és, a la curta", fer de no veure-ho. De moment, en aquest fer de no veure els nostres governants, aquells dels quals encara en deim europeus, aconsegueixen figures només vistes en les exhibicions de patinatge artístic damunt gel. Vénen ben entrenats. De molts decennis enrere que no fan altra cosa. A tot això, aquest foll primari que governa el món així com pot, diu que seguirà fent la guerra a l'Afganistan fins que convengui als seus interessos "i als de la indústria d'armes, que s'ha posat les botes. Què ha passat després? Ah, fill meu, què sé jo, p'en mig hi ha hagut les festes i no n'he tornat a saber res. Però, no, així, d'una manera oficial, el govern afganès no ha acabat de demanar als EUA que no bombardegi els seus territoris, perquè, en cas contrari, és, clar, s'hi hauria hagut de considerar-se en guerra. I d'això, a Bonn, no se n'havia parlat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.