La doble ofensiva del PP

Per raons diferents, el PP s'ha trobat aquesta setmana amb dos arguments bons, els quals està clar que ja ha decidit aprofitar a fons en contra del Pacte de Progrés. Dos elements que, a més, poden tenir una considerable importància els pròxims mesos, en vistes a la recta final cap a la campanya electoral del 2003. Un, que és doble, és el referent a tot allò del cas Mapau, l'informe del fiscal i, segons diuen els conservadors, el presumpte fals testimoni en el qual hauria incorregut Pere Sampol. Clar, amb la combinació de les dues coses, el cas, mediàticament i socialment (jurídicament és una altra cosa) adquireix molt més bona pinta per als conservadors. Fins ara han anat a remolc. Han estat fins i tot contra les cordes. I, de sobte, veuen dues encletxes per on treure pressió. Està clar que el PP ja té ara un argument al qual aferrar-se, i que segurament no amollarà fins a esprémer-lo del tot. Però al marge de l'ús que en sàpiguen fer els conservadors, el rellevant és que si fins ara el desenvolupament del cas Mapau afectava negativament el PP, a partir d'ara ja hi ha aquestes encletxes que, com a mínim, els permeten desviar l'atenció. És a dir, són, per a ells, com a vàlvules per les quals treure pressió. Ja no tot anirà contra ells, només. Als del Pacte se'ls ha obert aquest via d'aigua que segurament no serà gaire important, però existeix i, per tant, permet que els conservadors la utilitzin. Per altra banda, si, seguint l'informe del fiscal, el Tribunal Suprem digués que no hi ha cas Mapau que hi valgui i que no hi ha res punible (una possibilitat des d'ara gens remota), aleshores qui tendria un seriós problema seria el Govern i tota l'esquerra, mentre que el PP tendria artilleria de calibre gruixat. El segon argument té, curiosament, també com a objecte Pere Sampol, i és la moratòria de grans superfícies que el Pacte hagué de pactar amb el PP per treure-la endavant. Quan els conservadors s'adonaren de l'errada de Sampol i que el Pacte necessitaria de forma imprescindible els seus vots per treure endavant el manteniment de la moratòria, veieren el cel obert. Fins aquell moment estaven essent contínuament castigats amb el missatge que eren els grans dimonis que volien carregar-se el petit comerç. Entre els comerciants, una important bossa de vot conservador segons pareix, potser s'arribà a estendre, si no la convicció que era així, sí almanco la desconfiança cap al presumptament «seu» partit. Quan el PP veié l'enorme errada del Pacte, sabé jugar amb habilitat política. Dies abans de pactar amb Sampol la moratòria, se veieren, els conservadors, amb les cúpules dirigents empresarials per explicar-los que ells, el PP, «salvaria» el petit comerç davant la «ineptitud» de Sampol. Després se produí el pacte polític. En una reunió de la direcció conservadora se decidí jugar a fons amb aquesta carta. De fet, la cosa anirà de cartes, justament. Perquè, segons va confirmar dimecres passat un dirigent conservador a qui això signa, el PP se preocuparà d'enviar cartes a tots els botiguers de Balears per explicar-los «qui salvarà» el petit comerç i «qui estigué a punt d'enfonsar-lo», és a dir Sampol. Està clar que, com a mínim, els conservadors tendran en aquest tema, ara, la iniciativa política. Si fins a hores d'ara havien d'anar a remolc per desmentir allò del que eren acusats pel Pacte, ara qui haurà de desmentir serà el Pacte i Sampol. S'han invertit els papers, i el PP recupera de cop la confiança entre aquells comerciants que ja eren votants seus.