No és en l'ànim de qui subscriu incomodar més del compte el-la
sempre amable lector, però començarem amb un interrogant dirigit a
la seva consciència: s'ha plantejat mai on van a parar els rèdits
que produeixen els seus pocs o molts estalvis dipositats en algun
banc o (en alguns casos és, pràcticament, el mateix) caixa?
Si hom pogués seguir en detectivesca investigació el camí que
fan els seus, per mitjana general modests, estalvis (la suma de
molts «modests» estalvis és el que converteix els bancs en grans
monstres empresarials) i pogués resseguir l'estela dels seus
doblers per les ramificacions d'empreses filials dels bancs, el més
segur és que quedaria petrificat de veure quina utilitat tenen. Els
seus doblers poden acabar destinats a enfortir l'encadenament
nacional que suposen els crèdits al desenvolupament concedits als
països del Tercer Món, o l'encadenament (cada dia més perfecte)
personal que suposen les hipoteques particulars. O, "no sé si dir
pitjor", directament a inversions de tan dubtosa eticitat com de
contrastada rendibilitat com el comerç d'armes.
El model de banca sangonera-especuladora és cada dia més
consolidat i al mateix temps és allò que, en primer terme,
garanteix l'estabilitat del sistema neoliberal. Probablement
entendríem molt millor el comportament dels partits polítics i, per
què no reconeixer-ho, dels mitjans de comunicació si coneguéssim
les seves vinculacions als grups bancaris. Som plenament conscients
que les eines de participació democràtica que són els partits
polítics tenen, tots, crèdits bancaris absolutament impossibles de
tornar?
Per ventura no cal anar tan lluny, i n'hi ha prou de comprovar
que amb la gran quantitat de garanties que les entitats financeres
convencionals demanen als «beneficiaris» dels crèdits, és
impossible que la gent que més els necessita els pugui obtenir.
La intenció de qui escriu aquestes embullades línies, però, no
és la de continuar aprofundint en aquest mal rotllo, sinó la de
parlar d'una, al nostre modest entendre, interessant iniciativa que
fa anys que existeix en alguns països com, per exemple Itàlia, i
que ara arriba als Països Catalans. Es tracta de la Banca
ètica.
Bé, de fet, a Mallorca, Caixa Colonya compta des de fa tres anys
amb una línia d'estalvi ètic que permet que els impositors puguin
conèixer i decidir quin ús es fa o s'ha de fer dels seus doblers
dipositats i que necessàriament hauran d'anar destinats a potenciar
projectes solidaris. Aquesta línia d'estalvi ètic, que permet al
mateix temps estalviar i reforçar projectes solidaris, compta amb
el suport i el control de Càritas i la Fundació Deixalles.
A més a més, a finals d'octubre es presentà a Barcelona un
projecte, impulsat per 46 entitats cíviques de diversa índole, per
promoure un banc ètic català. Aquestes associacions s'han agrupat
en una plataforma anomenada Finançament Ètic i Solidari (FETS).
Un banc ètic és una entitat amb dos objectius bàsics: obtenir
beneficis econòmics, però, també, finançar activitats econòmiques
que generin un rèdit social positiu. Per a un banc ètic, l'obtenció
de beneficis és molt important, però no és suficient, és
imprescindible que aquests beneficis s'aconsegueixin seguint
criteris ètics, com per exemple no invertir en comerç d'armes o en
empreses que practiquin l'explotació dels seus empleats.
D'aquesta manera és com una sèrie d'entitats del nostre país,
entre les quals hi ha, per cert, Justícia i Pau de Mallorca, han
passat de les paraules als fets. Tota una invitació a aquelles
persones que no volen que els seus estalvis, per insignificants que
siguin aquests, serveixin per crear més injustícia social i per
agreujar la misèria dels països del Tercer Món.
Aquest és, doncs, un nou front per a ser una mica més coherents
i una nova oportunitat per a practicar la solidaritat activa.
Per passar de les paraules als FETS.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.