No és en l'ànim de qui subscriu incomodar més del compte el-la sempre amable lector, però començarem amb un interrogant dirigit a la seva consciència: s'ha plantejat mai on van a parar els rèdits que produeixen els seus pocs o molts estalvis dipositats en algun banc o (en alguns casos és, pràcticament, el mateix) caixa?

Si hom pogués seguir en detectivesca investigació el camí que fan els seus, per mitjana general modests, estalvis (la suma de molts «modests» estalvis és el que converteix els bancs en grans monstres empresarials) i pogués resseguir l'estela dels seus doblers per les ramificacions d'empreses filials dels bancs, el més segur és que quedaria petrificat de veure quina utilitat tenen. Els seus doblers poden acabar destinats a enfortir l'encadenament nacional que suposen els crèdits al desenvolupament concedits als països del Tercer Món, o l'encadenament (cada dia més perfecte) personal que suposen les hipoteques particulars. O, "no sé si dir pitjor", directament a inversions de tan dubtosa eticitat com de contrastada rendibilitat com el comerç d'armes.

El model de banca sangonera-especuladora és cada dia més consolidat i al mateix temps és allò que, en primer terme, garanteix l'estabilitat del sistema neoliberal. Probablement entendríem molt millor el comportament dels partits polítics i, per què no reconeixer-ho, dels mitjans de comunicació si coneguéssim les seves vinculacions als grups bancaris. Som plenament conscients que les eines de participació democràtica que són els partits polítics tenen, tots, crèdits bancaris absolutament impossibles de tornar?

Per ventura no cal anar tan lluny, i n'hi ha prou de comprovar que amb la gran quantitat de garanties que les entitats financeres convencionals demanen als «beneficiaris» dels crèdits, és impossible que la gent que més els necessita els pugui obtenir.

La intenció de qui escriu aquestes embullades línies, però, no és la de continuar aprofundint en aquest mal rotllo, sinó la de parlar d'una, al nostre modest entendre, interessant iniciativa que fa anys que existeix en alguns països com, per exemple Itàlia, i que ara arriba als Països Catalans. Es tracta de la Banca ètica.

Bé, de fet, a Mallorca, Caixa Colonya compta des de fa tres anys amb una línia d'estalvi ètic que permet que els impositors puguin conèixer i decidir quin ús es fa o s'ha de fer dels seus doblers dipositats i que necessàriament hauran d'anar destinats a potenciar projectes solidaris. Aquesta línia d'estalvi ètic, que permet al mateix temps estalviar i reforçar projectes solidaris, compta amb el suport i el control de Càritas i la Fundació Deixalles.

A més a més, a finals d'octubre es presentà a Barcelona un projecte, impulsat per 46 entitats cíviques de diversa índole, per promoure un banc ètic català. Aquestes associacions s'han agrupat en una plataforma anomenada Finançament Ètic i Solidari (FETS).

Un banc ètic és una entitat amb dos objectius bàsics: obtenir beneficis econòmics, però, també, finançar activitats econòmiques que generin un rèdit social positiu. Per a un banc ètic, l'obtenció de beneficis és molt important, però no és suficient, és imprescindible que aquests beneficis s'aconsegueixin seguint criteris ètics, com per exemple no invertir en comerç d'armes o en empreses que practiquin l'explotació dels seus empleats.

D'aquesta manera és com una sèrie d'entitats del nostre país, entre les quals hi ha, per cert, Justícia i Pau de Mallorca, han passat de les paraules als fets. Tota una invitació a aquelles persones que no volen que els seus estalvis, per insignificants que siguin aquests, serveixin per crear més injustícia social i per agreujar la misèria dels països del Tercer Món.

Aquest és, doncs, un nou front per a ser una mica més coherents i una nova oportunitat per a practicar la solidaritat activa.
Per passar de les paraules als FETS.