La idea va ser dels romans, la idea de fundar Palma vull dir.
Sens dubte va ser una bona idea. Ho feren ben al davant de la mar,
sobre un penyal que els permetia bona visibilitat, a la vora d'una
bocana on poder arrecerar els vaixells, prop d'una font d'aigua
dolça, al cul d'una badia, ben orientada al sud. Els musulmans
milloraren la feina dels romans i estiraren la ciutat cap a
l'interior, urbanitzaren la vorera de ponent del moll natural,
superant així el límit que els posava el torrent de la Riera i
proveïren la ciutat d'aigua de les muntanyes. Els cristians si
mateix foren capaços de millorar la feina feta i sobre la mateixa
penya dels romans i afegida a la barriada portuària dels musulmans,
edificaren la magnífica façana marítima que avui tenim. No puc dir
que els meus contemporanis hagin tingut molt de gust a voler
estirar aquesta façana històrica; sols se'ls ha ocorregut més que
fer un passeig marítim, una autovia al peu de la Seu, uns
habitatges militars al baluard del príncep i l'edifici de Gesa. Ni
punt de comparació amb el que s'havia fet fins aleshores, i també
en la façana marítima Palma rebé les empentes de la segona meitat
del segle XX.
Per aquest segle ja s'ha anunciat un gran projecte que vol
intervenir en la façana des del baluard del príncep fins al torrent
de na Bàrbara. Pel que he llegit ha de ser un projecte dels que es
diuen «estrella». Bulevards com a Cannes i Niça, serveis de segle
XXI, grans inversions del Govern, l'Ajuntament (i hem de suposar
que també del Consell), inversions privades de Sa Nostra, Mapfre i
Gesa, residències de luxe i, per acabar, soterrament de l'autovia.
Amb aquest projecte, qui és que diu que Palma és una ciutat
provinciana? Aquesta idea té de bo que vol aprofitar la mateixa
idea fundacional dels romans, encara que els projectistes no ho
sàpiguen: allarguen la façana cap a llevant i s'aturen en arribar
al torrent. Ara per ara no van més enllà, però algú vindrà tard o
d'hora a emular els musulmans.
Com que supòs que això de la façana durà cua fins a les properes
eleccions, m'estim més deixar-ho en mans dels tècnics i dels
polítics i parlar ara de les butzes de la meva ciutat. Jo hi vaig
néixer i hi he viscut tota la meva vida tret dels anys d'estudi a
fora. Mantenc, com el poeta Noguerol, una relació molt estreta amb
el paisatge «tankat» de Palma, una relació que de vegades es
carrega de nostàlgia. Carrers i caps de cantó han canviat molt,
però no parl de voler tornar a un altre temps. Trob un cert plaer
en notar la diferència, m'agrada reconèixer l'eclecticisme, som
amic dels mestissatges. En canvi, el que m'avorreix profundament és
l'actitud de la classe política municipal. Uns "els que governen"
m'avorreixen perquè no fan més que dividir la ciutat, xapar-la:
casc antic, eixample, façana, polígons, residències... Ja sé que
totes les ciutats del món són així, però per això hi ha urbanistes
en els ajuntaments, per unir, per amortir.
També m'avorreixen els altres, els de l'oposició, incapaços de
fer res que no sigui anar a remolc dels primers. Han quedat
fascinats amb la idea de la façana i tot d'una han volgut fer la
seva alternativa de façana. No hi ha res més a idear per aquesta
ciutat? No hi ha res més senzill a poder fer? Què tindrà de millor
aquesta ciutat en tenir la façana estirada cap a llevant?
Segurament res de les butzes de la ciutat no haurà canviat. I seria
tan fàcil. Fa ja molts d'anys el paisatgista Rubió i Tudurí "el de
la fundació menorquina que no volgué allotjar Aznar" ho va dir
d'una forma molt senzilla: «Hi hauria d'haver jardins a quinze
minuts a peu de qualsevol ciutadà». Això que ell deia pels jardins
"puix arquitecte de jardins era" ho podríem dir de moltes altres
coses: hi hauria d'haver biblioteques, oficines municipals, parcs
infantils, casals per a joves, centres de salut... a quinze minuts
a peu de qualsevol ciutadà. Un tècnic d'això en diria
descentralitzar serveis, però jo crec que la idea del quart d'hora
a peu arriba millor. També podem parlar de com ha de ser aquest
passeig d'un quart d'hora, de l'amplada de les voreres, dels
arbres, dels bancs per descansar, dels comerços on aturar-se.
Mira que ho sembla, de complicat això del comerç, quan el que
han fet les grans superfícies és aprofitar la vella idea dels
carrers comercials de les ciutats i fer un bon aparcament.
Què són el Sindicat, Sant Miquel, Blanquerna, Jaume III sinó
centres comercials a l'aire lliure i sense aparcament? Tan mal de
fer és posar autobusos atractius i oferir la possibilitat de dur la
compra al domicili del comprador? A qui no li agrada la idea de
comprar i tornar a ca seva tranquil·lament, fent una volta i amb la
seguretat que l'endemà ens duran els paquets a ca nostra?
Aquesta ciutat ja m'interessa més, una ciutat que no parla d'una
gran obra, sinó de moltes petites obres, una ciutat que podem
travessar i ens mostra tots i cada un dels seus eclecticismes, una
ciutat que estimula el mestissatge. Podem optar per la façana més
virguera del món, podem voler imitar Cannes o Niça, però Palma no
deixarà de ser provinciana per això, perquè haurà seguit patrons
aliens. Palma serà original i tindrà identitat pròpia el dia que la
refundem com una ciutat amb tantes façanes (la mobilitat, el verd,
el passeig, la sostenibilitat, la cultura, la llum, la biblioteca,
els casals...) com ens demana el seu creixement interior; la resta
és una postal. Qui vol viure a una postal?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.