La idea va ser dels romans, la idea de fundar Palma vull dir. Sens dubte va ser una bona idea. Ho feren ben al davant de la mar, sobre un penyal que els permetia bona visibilitat, a la vora d'una bocana on poder arrecerar els vaixells, prop d'una font d'aigua dolça, al cul d'una badia, ben orientada al sud. Els musulmans milloraren la feina dels romans i estiraren la ciutat cap a l'interior, urbanitzaren la vorera de ponent del moll natural, superant així el límit que els posava el torrent de la Riera i proveïren la ciutat d'aigua de les muntanyes. Els cristians si mateix foren capaços de millorar la feina feta i sobre la mateixa penya dels romans i afegida a la barriada portuària dels musulmans, edificaren la magnífica façana marítima que avui tenim. No puc dir que els meus contemporanis hagin tingut molt de gust a voler estirar aquesta façana històrica; sols se'ls ha ocorregut més que fer un passeig marítim, una autovia al peu de la Seu, uns habitatges militars al baluard del príncep i l'edifici de Gesa. Ni punt de comparació amb el que s'havia fet fins aleshores, i també en la façana marítima Palma rebé les empentes de la segona meitat del segle XX.

Per aquest segle ja s'ha anunciat un gran projecte que vol intervenir en la façana des del baluard del príncep fins al torrent de na Bàrbara. Pel que he llegit ha de ser un projecte dels que es diuen «estrella». Bulevards com a Cannes i Niça, serveis de segle XXI, grans inversions del Govern, l'Ajuntament (i hem de suposar que també del Consell), inversions privades de Sa Nostra, Mapfre i Gesa, residències de luxe i, per acabar, soterrament de l'autovia. Amb aquest projecte, qui és que diu que Palma és una ciutat provinciana? Aquesta idea té de bo que vol aprofitar la mateixa idea fundacional dels romans, encara que els projectistes no ho sàpiguen: allarguen la façana cap a llevant i s'aturen en arribar al torrent. Ara per ara no van més enllà, però algú vindrà tard o d'hora a emular els musulmans.

Com que supòs que això de la façana durà cua fins a les properes eleccions, m'estim més deixar-ho en mans dels tècnics i dels polítics i parlar ara de les butzes de la meva ciutat. Jo hi vaig néixer i hi he viscut tota la meva vida tret dels anys d'estudi a fora. Mantenc, com el poeta Noguerol, una relació molt estreta amb el paisatge «tankat» de Palma, una relació que de vegades es carrega de nostàlgia. Carrers i caps de cantó han canviat molt, però no parl de voler tornar a un altre temps. Trob un cert plaer en notar la diferència, m'agrada reconèixer l'eclecticisme, som amic dels mestissatges. En canvi, el que m'avorreix profundament és l'actitud de la classe política municipal. Uns "els que governen" m'avorreixen perquè no fan més que dividir la ciutat, xapar-la: casc antic, eixample, façana, polígons, residències... Ja sé que totes les ciutats del món són així, però per això hi ha urbanistes en els ajuntaments, per unir, per amortir.

També m'avorreixen els altres, els de l'oposició, incapaços de fer res que no sigui anar a remolc dels primers. Han quedat fascinats amb la idea de la façana i tot d'una han volgut fer la seva alternativa de façana. No hi ha res més a idear per aquesta ciutat? No hi ha res més senzill a poder fer? Què tindrà de millor aquesta ciutat en tenir la façana estirada cap a llevant? Segurament res de les butzes de la ciutat no haurà canviat. I seria tan fàcil. Fa ja molts d'anys el paisatgista Rubió i Tudurí "el de la fundació menorquina que no volgué allotjar Aznar" ho va dir d'una forma molt senzilla: «Hi hauria d'haver jardins a quinze minuts a peu de qualsevol ciutadà». Això que ell deia pels jardins "puix arquitecte de jardins era" ho podríem dir de moltes altres coses: hi hauria d'haver biblioteques, oficines municipals, parcs infantils, casals per a joves, centres de salut... a quinze minuts a peu de qualsevol ciutadà. Un tècnic d'això en diria descentralitzar serveis, però jo crec que la idea del quart d'hora a peu arriba millor. També podem parlar de com ha de ser aquest passeig d'un quart d'hora, de l'amplada de les voreres, dels arbres, dels bancs per descansar, dels comerços on aturar-se.

Mira que ho sembla, de complicat això del comerç, quan el que han fet les grans superfícies és aprofitar la vella idea dels carrers comercials de les ciutats i fer un bon aparcament.

Què són el Sindicat, Sant Miquel, Blanquerna, Jaume III sinó centres comercials a l'aire lliure i sense aparcament? Tan mal de fer és posar autobusos atractius i oferir la possibilitat de dur la compra al domicili del comprador? A qui no li agrada la idea de comprar i tornar a ca seva tranquil·lament, fent una volta i amb la seguretat que l'endemà ens duran els paquets a ca nostra?

Aquesta ciutat ja m'interessa més, una ciutat que no parla d'una gran obra, sinó de moltes petites obres, una ciutat que podem travessar i ens mostra tots i cada un dels seus eclecticismes, una ciutat que estimula el mestissatge. Podem optar per la façana més virguera del món, podem voler imitar Cannes o Niça, però Palma no deixarà de ser provinciana per això, perquè haurà seguit patrons aliens. Palma serà original i tindrà identitat pròpia el dia que la refundem com una ciutat amb tantes façanes (la mobilitat, el verd, el passeig, la sostenibilitat, la cultura, la llum, la biblioteca, els casals...) com ens demana el seu creixement interior; la resta és una postal. Qui vol viure a una postal?