Entenc la resignació del personal davant les constants agressions en nom de la seguretat. Cada dia passam per més controls, convivim amb càmeres que ens escruten la intimitat, es registren les nostres dades en una escala de progressió geomètrica, tenim números que ens inventarien per a cada una de les parcel·les de la nostra vida... Això abans de l'11 de setembre. Després, han augmentat tota casta d'agressions a la nostra llibertat en nom del «nostre bé». També ens hi resignam o, indistintament, protestam amb el mateix nul resultat: cap ni un. Ara bé, si és veritat que ens controlen, quantifiquen, vigilen i limiten sense que se'ns demani permís; quan ens deixen optar, acollonits per «tanta» llibertat, voluntàriament amollam la lletania de dades per afavorir-los el control. De quina altra manera explicau l'inconscient ús de les targetes de plàstic per comprar? Quina necessitat tenim de facilitar la tasca al Gran Germà? Vos confés la meva incapacitat per entendre aquesta autoinculpació davant de «la superioritat», aquest excés de franquesa, de confessió de gusts i costums, fílies, fòbies i mancances. En l'extracte de la targeta hi ha el resum de la vida de cadascú, i són a l'abast de qualsevol Gran Germà i del que vos ha de concedir el crèdit, en primer lloc. Provau a dir-li que el vostre dèficit el produeixen els llibres de text i la matrícula dels fills i veureu com se li dibuixa un somrís a la cara: sap, millor que voltros, en què, quant i com els gastau.
Defensar un ús limitat del plàstic és una utopia. Sense anar més lluny, ja han aprofitat la intranquil·litat que provoca l'entrada de l'euro per a sibil·linament recomanar la màgia de la targeta inculpadora com a remei fàcil, còmode, segur (una altra vegada la seguretat) i gratuït. Bé, gratuït gratuït no ho és gaire, i no parl de la famosa quota anual que, per donar peixet, no et cobren la primera vegada, si no dels elevats percentatges que paguen els comerciants, inversament proporcional a la mida del comerç: comerç petit, comissió grossa; gran magatzem, comissió petita. Podeu estar segurs que aquesta doblerada no surt dels seus beneficis, perquè és una despesa quantificada i prevista... o això era fins ara. Ara, si amb l'euro augmenten les compres per aquest mitjà, augmentarà el que, com el delme d'altre temps, aportem al benestar dels poderosos. Per mantenir la funció recaptadora dels comerciants i allunyar-los la possibilitat de ser part dels pagadors, augmentaran els preus dels productes molt més que el previst per quadrar els cèntims. A més, i per arrodonir la feta, VISA ha decidit augmentar els percentatges. Com a protesta, els comerciants de Madrid ja fan descomptes a qui pagui en efectiu. Tant si tenen èxit com si no, continuarem pagant noltros aquest delme que, a més i com sempre, augmenta els control sobre la nostra privacitat. Fotuts i banyuts.
