La tropa popular és aquests dies un mar de xerrimes, rum-rums i punyetesmón. Després de la declaració de Pere Sampol davant el jutge Monserrat, quan desvelà el nom del seu talp en el Govern Matas, que l'informà de cap a coa del fandango de Formentera i li permeté descobrir els 74 de Santa Fe i armar l'escàndol un mes abans de les eleccions del 99, la gent del PP fa potadetes (com sempre, en priva)t. «Com és possible que Jaume deixàs ficar d'assessor del seu Govern un membre del PSM?». «Dins quin cap cap que després el fessin director d'àrea de l'IBDI i responsable directe de Mapau Segura?». «Qui pot entendre que l'enviassin a l'Argentina a moure vots?». Aquestes preguntes, pleneres i farcides de sentit comú, es fan, sobretot, a la Part Forana, on tothom es coneix i té molt clar on acaba ca seva i comença la del veí. Allà seria impensable ficar un estrany de la casa dels contraris dins la cuina pròpia, i molt manco demanar-li ajuda a l'hora de fer embulls amb les receptes quan es preparen els plats dels convidats de compromís.
A Palma hi ha nervis, però més mitigats. La seu del carrer Estudi General està silenciosa. L'estil palmesà de fer política i d'entendre la vida és més inconscient i infantil. A Palma tot es pot emblanquinar amb rialles Profidén i tecnoverborrea d'universitari de coll alt i closca buida. Aquí la Verge pot arribar a nombre Joana. A la Part Forana, no. Allà veure externs dins el sembrat propi treu de solc. L'ànima pagesa albira el fracàs quan no es fan les coses així com toca, com dicten l'experiència i la memòria. Per això roseguen claus: «Un talp al Consolat, al lloc més delicat i en el moment més difícil! Però on anam? Semblen ninets d'uè».
