La Victòria

Aquesta és la tercera edició d'aquesta trobada d'independentistes provinents de tots els racons dels Països Catalans que du el camí de consolidar-se com un espai de reflexió, de debat i d'intercanvi d'experiències entre els sectors més joves i actius de l'independentisme català.

El sol fet que més d'un centenar de joves, avui, es reuneixin per parlar de política és ja, en si mateix, notícia. Però si aquests joves s'alineen en les files dels qui treballen per assolir la plena sobirania nacional és, a més a més, una bona notícia.

Vivim uns temps de rearmament ideològic de l'espanyolisme, que amb la Constitució espanyola per bandera i l'insult i la criminalització com a armes, ha passat definitivament a l'ofensiva.

És indubtable que aquests darrers temps vivim (i patim) l'enèsima envestida del nacionalisme espanyol. Un nacionalisme superb i imperialista i que com diria una dels seus màxims ídols, és com un toro. Un brau amb dues banyes (PP, la dreta; PSOE, l'esquerra) ben esmolades i disposat a envestir tot aquell que no combregui amb les seves idees i la seva sacrosanta Constitució.

La banya dreta, la que lidera el caudillín, és la que es mostra més activa en aquest moment i han agafat la Constitució espanyola (aquella mateixa a la qual s'oposava AP, el partit polític predecessor del PP) com qui agafa les Sagrades Escriptures i en prediquen una mena de religió anomenada «patriotisme constitucional». Qui en quedi fora serà tractat com un infidel.

El nacionalisme espanyol, si més no en el seu vessant dretà s'ha apressat a respondre al buidatge de competències estatals que suposa el procès d'unió europea (del qual la propera mort de la pesseta n'és només un dels exemples més visibles). En aquest sentit cal emmarcar el naixement d'una macrofundació, paral·lela al PP, que presidirà pel mateix caudillín, que comptarà amb un presupost de 4.000 milions de pessetes (fins i tot amb euros la xifra sona molt exagerada) i que serà el resultat de la fusió de les sis fundacions que es movien a l'entorn dels conservadors espanyols. La nova FAES (Fundació per l'Anàlisi i els Estudis Socials), neix amb la voluntat de ser un banc d'idees de la dreta espanyola i contrarrestar el nacionalisme català (entre d'altres).

Si sempre és bona i necessària la formació i la preparació, davant aquest rearmament de l'espanyolisme es fa imprescindible per a tots els nacionalistes i independentistes catalans. I especialment per als més joves.

En primer lloc cal saber qui tenim davant i no menystenir les seves possibilitats, ja que compta amb una extensa plantilla d'autèntics professionals de l'espanyolisme, repartits per tots els cossos policials i militars (inclosos els seus serveis d'intel·ligència i espionatge) i també pels diversos partits polítics i mitjans de comunicació.

Però també cal tenir la seguretat que els arguments del nacionalisme i l'independentisme català duen dins seu el bessó de la raó històrica i per tant, el bessó de la victòria.

Perquè com diu el lema de la trobada que se celebra aquests dies a La Victòria d'Alcúdia: La victòria és nostra.