Lottopolo

Fa seixanta anys que lord Mounbatten, oncle-avi del príncep de Gal·les, publicava la seva Introducció al polo, una dada que basta, tota sola, per certificar el pedigrí aristocràtic del joc. La recuperació d'aquesta joia bibliogràfica i la seva traducció al català són un deure indefugible del vertader de govern de Mallorca, que podria estudiar la possibilitat de comptar amb el suport del Ministeri de Medi Ambient, tan preocupat pel patrimoni cultural i històric. Cal afegir que la Casa Reial espanyola també s'ha deixat seduir pel polo: el rei Alfons XIII ja el va practicar i va impulsar la construcció del camp de polo de la Real Casa de Campo. La introducció d'aquest esport a casa nostra proporcionaria a la família reial una alternativa a la navegació, per als dies de mala mar o per quan toca fer els honors a convidats inclinats al mareig.

La dinàmica del joc té aquell toc envitricollat dels reglaments britànics, però ningú no diu que no en puguem fer una versió simplificada. L'essencial és que hi ha dos equips de quatre jugadors (o jugadores: el polo femení està coneixent un boom remarcable), que es disposen en un camp de joc de tres-centes iardes de llargària i de dues-centes iardes d'amplada. Un partit comprèn sis períodes de set minuts i l'objectiu no és altre que introduir una bolla, a tocs de bastó, en una porteria de vuit iardes d'amplada. Els detalls es poden aconseguir amb un curset de quatre dies, entre les boires i la verdor del paisatge anglès, per 1.200 lliures esterlines. Heu calculat bé, són prop de 2.000 euros, però no volem una illa de pobres.

Davant la propera arribada del polo a la nostra illa, tenc a bé advertir de la necessitat de tenir en compte algunes coses. És interessant, en primer lloc, considerar la possibilitat d'introduir alguna de les variants del joc, d'entre les quals el polo amb elefants ha adquirit un especial impuls a les excolònies britàniques d'Àsia. En aquesta colònia alemanya d'Àfrica, els elefants podrien fer joc amb els estruços que decoren el nostre paisatge de foravila. I seria molt interessant, en segon lloc, estudiar la viabilitat de promoure els jocs d'atzar vinculats a aquest esport. La vida és una tómbola, que deia la cançó, i és més que adequat que les institucions tractin de resoldre els problemes dels ciutadans amb els doblers de la gent que té juguera: lottotrot per als més humils, i lottopolo per als de casa bona.