Dels nostres intel·lectuals "i menys en conjunt" poques vegades
se'n parla a aquesta terra. Sembla que un per un van pel seu vent
sense fer gens de renou. I sent fidels a la realitat sense haver-se
mai plantejat que ser intel·lectual és un signe de distinció i de
figurar a l'avantguarda en el pensament d'un poble. Són persones
dedicades a l'estudi, la reflexió, la meditació,... que aborden els
temes d'una forma clara i molt entenedora. Al nostre país en tenim,
encara que ni ells s'ho senten ni la societat els reclama que
desenvolupin aquest paper. Quan criden l'atenció sobre un tema, i
com experts que són, tenen una influència major que molta d'altra
gent. Als altres ens queda aprofitar-nos d'aquest saber i a ells
els pertoca enriquir la nostra cultura i ajudar en la construcció
del nostre país del futur. Sembla una agraïda tasca però no per
això se'ls pot obligar. De fet no se'ls pot endossar aquesta tasca.
Necessiten ser encoratjats per evitar que donin l'esquena a les
seves arrels. Construir un país no és cosa fàcil i tots som pocs
per ajudar. Sense aquesta ajuda ens seguirem quedant més a prop de
ser considerats un territori que no un país.
Hem de reconèixer que hi haurà intel·lectuals farts de voler ser
utilitzats en causes propagandistes institucionals o partidistes.
Estan escalivats i ja sentiren la necessitat de dir prou. I és que
avui es pot escriure en ben poques retxes el paper dels nostres
intel·lectuals fora de la seva tasca artística, o professional. La
primera crítica que poden rebre és la por individual que semblen
tenir al compromís social. No sigui cosa que es confongués
compromís social amb compromís polític. Els nostres intel·lectuals,
més bé fan el seu camí i cadascun per separat. És important, pels
que no ho som, entreveure que els intel·lectuals no cerquen el
reconeixement públic i que això limita els agraïments que més
coneixem i que són aquells a què ens té acostumats oferir la classe
dirigent des de les institucions.
Es fan lluny dels partits polítics i basta donar una mirada al
parlament per comprovar-ho. S'ha de respectar això però és una
prova més que ens mostra uns ciutadans que no es veuen representats
pels polítics i que tampoc no treballen per ocupar el seu lloc i
fer les coses d'una altra manera. Malgrat això hem de creure que
són aprofitables per la construcció del nostre país. Hi ha unes
obligacions solidàries dels intel·lectuals cap al seu poble i el
seu país a les quals no és just que donin l'esquena.
Són peça clau per deixar fora de circulació el pensament únic
intern de cada partit i donar entrada a idees fresques i plenes de
seny i amor per la terra. És interessant no saber mai què pensa un
intel·lectual davant una qüestió, ja que així la seva resposta se
fa més creïble. A la nostra societat li queda molta tasca a fer
fins a recuperar els intel·lectuals que a l'hora d'entendre la
història, tant si ho volen com si no ho volen, hauran jugat per
activa o per passiva, un paper molt important. Són un luxe del que
no podem prescindir malgrat que és a ells als qui pertoca adonar-se
i actuar en consciència. El seu criteri i el seu poder crític,
tenen una influència decisiva a la societat que s'ha d'aprofitar en
el present i no deixar-ho per estudiar als llibres escolars passats
els anys.
A les illes és evident que no gaudim d'una tribuna intel·lectual
i que no és precisament a la tribuna parlamentària allà on
trobaríem gent que podria formar part de la primera. Una
característica del primer quart de segle de política democràtica ha
estat l'aïllament dels nostres intel·lectuals. El sentiment de país
necessita de l'ajuda dels intel·lectuals perquè d'ells és la
sobirania del pensament i de les seves bones idees; sembla just que
ara ens beneficiem tots i que després ho facin les futures
generacions. El paper que hi juguin els nostres intel·lectuals ho
consider valuós i amb una tribuna intel·lectual en funcionament que
ens aporti suggeriments pel disseny del futur del nostre país, tots
en sortirem guanyant i això no pot ser mai dolent.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.