Fora Mallorca estant, visc amb encara més distància la repesca
del senyor Quetglas. He llegit que «era d'esperar», «estava
cantada» i altres pronòstics a posteriori per l'estil, que fan del
senyor Ferrer un okupa feliçment desallotjat en nom de l'ordre
«natural». Home, no tant: que era una espècie rara en la política,
sí; que la política només poden fer-la els massa «ambiciosos», és
una veritat imdiscutible, però no inamobible ni eterna. En això rau
el canvi promès i previst, i no en aquest hiperbòlic moviment per
deixarho tot igual que ens han venut.
De qualsevol manera, cap de les manifestacions fetes arran de la
dimissió té la dimensió surrealista de la del ministre
desaprofitat. No és la hipocresia de retreure manca d'obres que ell
tampoc va fer i que ara torpedeja des del Madrid dels seus somnis,
no; ni la reiterativa cançó de l'olla de garagols i demés tonades
habituals, com tampoc el seu coneixement i maneig de la
«quintacolumna» que deixà ben «col·locada» en totes les
conselleries (i perquè els tribunals li aturaren els peus, que si
no...), però especialment arrelada dins els corporativisme dels
tècnics d'obres públiques. No, res de tot això defuig del que
s'espera, segons precises instruccions recollides en el Manual de
l'oposició natural al pacte contranatura. El que ja només pot fer
qualcú carregat de tant odi que no li importen els medis
utilitzats, és l'encendre foc vora la benzinera dels sentiments
primaris. Perquè és perillós atiar la recança de les illes menors
cap a l'omnipresència mallorquina. És vera que ara no hi ha cap
menorquí en el Govern, però, si no em falla la memòria, tampoc hi
ha cap manacorí, i són molts, ni cap alemany, i són més. Aquesta
pretensió de perversitat estratégica resulta, a més de perillosa,
infantil pel que l'emet i infantilitzadora pel suposat
receptor.
Sortir de l'illa permet visitar exposicions «difícils»: aquelles
que pretenen aportar quelcom més que una dosi d'esteticisme
neutral, còmode per l'espectador però, sobretot, còmode a la
institució que la programa. Difícilment veurem al Solleric o a La
Misericòrdia una exposició que inclogui el cartell «Deixau la por
al roig per a les bèsties amb banyes», imprès a França el Maig del
68, que es mostra al MACBA dins l'exposició Antagonismes; un recull
d'obres d'art crítiques i compromeses amb els conflictes socials.
De fet, tampoc a l'Ajuntament de Barcelona els degué perèixer un
recull «convenient» per a la ciutadania i no han editat més catàleg
que un fulletó de vuit pàgines amb blanc i negre i sobre paper de
diari.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.