Aquests dies es celebra a Lluc la dessetena edició del seminari
Blanquerna, que enguany tracta del fenomen de la immigració i dels
efectes d'aquest, respecte de la identitat. El Grup Blanquerna, en
els seus devuit anys de feina, ha esdevingut un referent per al
nacionalisme i és lògic, per tant, que es preocupi de reflexionar
al voltant d'una qüestió que preocupa i interessa a amplis sectors
del nacionalisme mallorquí, que, de sempre, ha estat de base
progressista.
Voldríem des d'aquí fer la nostra modesta i inacabada aportació
al debat que hi haurà aquests dies a Lluc, en forma de reflexions
que només formularem, perquè cada una d'elles donaria per un
article sencer: "En primer lloc cal aclarir que quan parlam
d'immigrants parlam d'aquella gent venguda d'un altre país i que
s'estableix al nostre. Vull dir que ens referim a tota la gent
venguda de fora del nostre país, independentment del seu estatus
econòmic o de si han vengut a la recerca de feina, de millor clima,
de més tranquil·litat, etc.
"Tot i amb això, és evident que una de les causes que provoquen
l'Emigració-immigració és, sens dubte, la pobresa dels països de
l'anomenat tercer món. En aquest sentit és bo recordar una vegada
més que la pobresa d'aquests països no és casual, té uns orígens
que cal buscar en el primer món.
"A Mallorca, el fenomen de la immigració no és, ni molt menys,
un fenomen nou, des de fa molts anys, Mallorca ha rebut gent
venguda de fora.
"És important destacar que la immigració, mentre es contempla com
un fenomen individual no causa cap problema rellevant, aquell
individu o aquella sèrie d'individus que arriben a un lloc, que no
és el del seu origen, amb la intenció d'establir-s'hi, s'integren
plenament i assumeixen els valors culturals i identitaris del seu
nou país d'una manera gens traumàtica. En canvi quan parlam de
col·lectius prou nombrosos d'immigrants, existeixen tata una sèrie
d'alteracions en el procés d'integració. Moltes vegades la
pertinença a un col·lectiu nombrós d'immigrants sumat al
desarrelament que implica el ser a un país distint del propi, fa
que el mateix grup, o els elements més integristes del mateix,
impulssin la majoria cap a la guettització.
"Em sembla bastant clar que des de les institucions públiques i
des dels partits polítics, no han sorgit, de moment, propostes
realistes per afrontar una qüestió de la dimensió que té avui la
immigració. Una bona mostra és el discurs fat i buit que va fer fa
pocs dies el president Antich. Una altra mostra molt més lamentable
és la posició fonamentalista del govern espanyol i els tics
imperialistes que ha demostrat en la discriminació en el tracte de
la immigració africana respecte de la sud-americana.
"I arribats aquí, un apunt obvi, però necessari: els immigrants
han de tenir tots els drets i tots els deures de la resta de
ciutadans.
"Cal veure també per quin model de convivència (al cap i a la fi
aquesta és la qüestió principal) pel qual s'opta: la diversitat, el
mestissatge, la multiculturalitat, l'assimilació, la
guettització... Des del meu punt de vista pens que s'ha d'optar per
un model de total respecte a la diversitat i per la adopció d'una
mena d'estàndart d'interrelació, la base del qual serien,
lògicament, els trets culturals i identitaris propis de la terra
d'acollida, del país on s'ha de produir aquesta convivència. És a
dir que cadascú té dret a conservar la seva llengua, cultura en un
sentit ampli, religió... i ningú ha de ser discriminat per raó del
seu origen, del color de la seva pell o qualsevol altre motiu. Però
tothom, ha d'assumir la llengua i la identitat del lloc que l'acull
i aquests han de ser els instruments transversals de comunicació i
convivència per a tots i totes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.