Propensions genètiques

Cada època té les seves revelacions. La nostra ens ha donat l'oportunitat de descobrir la predisposició genètica dels mallorquins per a l'obtenció de riquesa. Si dins l'ètica calvinista l'èxit econòmic era vist com un senyal que marca els predestinats per a la salvació, el nostre temps cerca la inspiració en les cadenes de l'ADN. La possessió d'un pis a Palma, una casa a la Part Forana i una xaletet a la costa actua com a símptoma que ens estalviarà l'execució de costosíssims tests de mallorquinitat. A la inversa, no funciona. S'ha d'admetre que el context pot haver frustrat les propensions racials d'un mallorquí de socarrel. La detecció dels escollits per a la glòria esdevé molt més complicada. No basta un simple qüestionari escrit. És massa fàcil contestar afirmativament la pregunta «voldria vostè deixar de ser pobre?» Fins i tot, si l'interrogatori es desenvolupàs sota el control d'un detector de mentides, les possibilitats de descobrir l'impostor serien nul·les. Aleshores, com podem determinar la mallorquinitat d'un individu? Els departaments de benestar social del Consell de Mallorca treballen nit i dia per resoldre el problema. Serviria l'alergia a ser assistit a la sanitat pública com a prova definitiva? O s'haurà de complementar amb el desig desaforat de pagar fortes quantitats de doblers per l'escolarització dels infants? Servidor opina que la declaració d'Hisenda no és un certificat de res. A més, se'ns tornen a plantejar les qüestions de sempre. Un menorquí, un eivissenc o un formenterer posseeixen en el mateix grau que un mallorquí la propensió a la riquesa. Tot i que hem de romandre a l'espera que els científics s'hi pronunciïn, tenim elements de judici que ens permeten concloure que la resposta, possiblement, seria negativa. La inexistència de determinats partits a les illes menors pesa molt com a argument. No sé com ho farem, però urgeix trobar una solució. M'urgeix personalment, si m'apurau. Som mallorquí i vull ser alliberat del context que m'ha fet pobre. Fins ara, m'indignava quan sentia dir a alguna persona d'origen peninsular que tots els mallorquins eren rics. Ara resulta que tenien tota la raó del món. Mira per on, rics no ho deuen ser, però han demostrat tenir millor vista que nosaltres mateixos.