Un altre recurs d'inconstitucionalitat

El Govern central aprovà ahir presentar un recurs contra la Llei de comerç del Parlament de les Illes Balears. És la quarta iniciativa de l'Executiu autonòmic que el Partit Popular porta al Tribunal Constitucional. Es tracta d'un instrument lícit. És més, si efectivament existeixen dubtes fonamentats sobre el text en qüestió, actuar així és una obligació. No obstant això, la reiteració d'aquests recursos permet que se'n pugui fer una lectura política. El complement per a les pensions no contributives, l'ecotaxa i la Llei de comerç són lleis, en major o menor mesura, molt populars, unes sectorialment i d'altres en termes absoluts. Articular una oposició parlamentària o social contra les esmentades iniciatives no és gaire fàcil. Per exemple, com es podria explicar que s'acceptin partides pressupostàries per a dinars amb la tercera edat i no s'admeti una pràctica no sospitosa de clientelisme com és l'atorgament d'una pensió amb caràcter general i lliurament anònim? Més val, per ventura, intentar demostrar que, si no s'ha fet abans, és perquè no es podia. S'eludeix el debat polític. S'evita el desgast que du aparellat construir una alternativa sòlida diferent de la del «no». Malgrat això, no es poden fer judicis de valor. El Tribunal Constitucional ha donat la raó en moltes d'ocasions a les comunitats autònomes que s'han atrevit a no seguir el discurs emanat de Moncloa. En aquests casos, els efectes del recurs són fins i tot positius per al recorregut pel fet que creen jurisprudència. Mentrestant, però, s'han pogut fet notar els efectes paralitzants que, per privilegi, té el Govern central. De tota manera, fins i tot una sentència desfavorable no té per què ser negativa. El Parlament qüestionat ha demostrat la seva voluntat d'avançar en un determinat sentit. Respecte de la Llei de comerç, és curiós i positiu que Aznar no hagi volgut recórrer contra l'articulat lingüístic. No obstant això, una sentència adversa, per força, buidaria de contingut tota la llei i deixaria sense efectes la part normalitzadora, objecte de negociació entre els promotors de la llei i les parts afectades.