Només volia dir-te que t'estim

18/09/01 0:00

De totes les imatges que ens hem hagut d'empassolar sobre l'atemptat de les Torres Bessones "en realitat poques, seleccionades i repetides ad infinitum", el que més m'ha corprès no és l'impacte dels avions sobre les esmentades torres. Ni ho és l'esfondrament d'aquestes filmat com si d'una demolició controlada es tractàs. Ni ho és tampoc, i perdonau-me, l'heroica actuació del cos de Bombers amb la banderola americana a l'esquena.

M'ha causat una profunda tristesa, és ver, sentir el president nord-americà dient que caçaria (fixau-vos en el verb emprat) i castigaria els responsables i tots aquells que els protegeixen. Però no m'ha sorprès.

M'ha indignat sentir el president de la nació econòmicament més poderosa i salvatge citar la Bíblia per justificar un atac a l'Islam quan la seva pica de rentar mans vessa sang pels quatre costats. Però tampoc no m'ha sorprès.

Igualment m'ha escandalitzat saber que les imatges de palestins celebrant la desfeta nord-americana foren enregistrades a la dècada dels noranta, però en absolut no m'ha corprès.

Esvaït el fum del desastre, allò que m'ha corprès i que ens permet albirar ni que sigui un raig d'esperança prové del so d'uns telèfons. Aquelles paraules germanes, quasi bessones, sortides tant dels avions com de les torres i que pronunciaren persones conscients que la mort els era a prop: només volia dir-te que t'estim.

Si a l'hora d'escollir la darrera frase no hi ha lloc per a l'odi, tal vegada encara puguem somiar una pau per a aquest món embogit.

Pep Lluís Pol.