Quadern de viatge

TW
0

Dimecres, 29." El paradís és l'habitatge dels déus i, alhora, una situació d'extrema felicitat humana. Tanmateix, el seu significat té profundes connotacions religioses. Així, Déu col·locà Adam i Eva en el paradís terrenal, un indret físic indeterminat que feliçment habitaren els nostres avantpassats abans de pecar. En canvi el paradís celestial és un estat de gràcia en el qual àngels i sants troben la glòria. Més prosaics són els paradisos artificials, als quals s'accedeix mitjançant substàncies tòxiques, legals o il·legals, que estimulen l'evasió de la realitat. El paradís perdut, a més de ser un poema èpic de John Milton que tracta, precisament, de la caiguda dels àngels rebels i de l'expulsió d'Adam i Eva del paradís terrenal, fa referència a aquells llocs o estats que hem perdut irremissiblement. Mallorca i la infantesa en podrien ser exemples. Finalment, quant a paradisos, cal fer esment del paradís fiscal, un lloc on els diners troben la felicitat, car no estan subjectes a l'enutjosa pressió dels impostos. Hem pogut saber que els diners de Gescartera, almanco una bona part, han trobat aixopluc i felicitat en un paradís fiscal. També hem sabut que un bon pessic del desfalc correspon a inversions realitzades per institucions religioses. Sembla coherent que els doblers de l'església, en comptes d'alleugerir la dissort i la misèria dels marginats, hagin elegit un paradís, encara que sigui fiscal. Per les sagristies i les bacines fóra corrent oir que la benaurança es troba en el paradís, destí final dels qui desitgen vida eterna. Tant és així que no és estrany que, amb l'ajuda d'un predicador d'elevats guanys terrenals, hagin triat el descans etern a l'edèn.

Dilluns, 3." Les relacions per les quals es regeixen, en el Japó, empresaris i treballadors es basen en complexos codis, difícils de copsar i d'entendre pels occidentals. Els lligams que mantenen ambdues parts, enfortits d'ençà la derrota del seu país en la segona guerra mundial i la posterior reconstrucció, són una mescla de paternalisme i sacrifici, una abnegació que va més enllà dels deures estrictament laborals i que situa la família i l'oci en un terme allunyat de les prioritats dels assalariats. Basti l'exemple que, allí, les vagues es convoquen per fer més feina, no pas per deixar-ne de fer.

La crisi econòmica i, també, la crisi dels valors sobre els quals se sustentaven els codis de relació, han fet que els empleats visquin sota una pressió que només apaivaga l'alcohol i que, en casos extrems, acaba en suïcidi. Fins i tot alguns, en el paroxisme de la desesperació i la depressió, provoquen el suïcidi col·lectiu. El cas no ha esdevingut infreqüent. El procediment consisteix a fer creure a la família que van passeig i, un cop tots els membres són en el cotxe, el conductor envesteix un camió, una paret o un precipici amb resultat de mort de tot el nucli familiar.

El cas més brutal és el d'un ciutadà d'Osaka, tècnic en una empresa de subministraments informàtics, casat i pare de dos fills, un nin d'onze anys i una nina de nou. Aquest ciutadà, amb més de vint anys d'antiguitat a l'empresa, feia jornades de més de deu hores, renunciava a les vacances per afavorir la rendibilitat de la societat i, això no obstant, estava inclòs en una primera llista d'afectats per una reducció de personal que, en tot cas, no es faria efectiva abans de conèixer els resultats del primer semestre. L'home havia passat d'empleat exemplar a empleat prescindible. Víctima d'una profunda depressió, avergonyit per un futur incert, un diumenge de juny, de bon matí, amb l'excusa d'una excursió familiar, féu pujar la família en l'automòbil i es posaren en ruta vers un destí que només ell coneixia. Creuaren la ciutat amb extrema prudència. Els al·lots feien bullícia en els seients de la part posterior. L'esposa tractava, infructuosament, d'engegar una conversa amb el seu marit, les mans aferrades al volant i la mirada fixada en un horitzó que s'aclaria d'edificis. Abandonaren l'autopista per agafar una carretera comarcal. Just havien passat un poblet quan l'home veié, en direcció contrària, un camió de grans dimensions. Accelerà i, bruscament, canvià de carril. En uns segons el petit cotxe s'estavellà contra el para-xocs del camió i es consumà la tragèdia. En l'accident, que la policia atribuí a una distracció, moriren l'esposa i els dos fills. El conductor, però, en sortí miraculosament il·lès.