Avorriment

Tot això comença a resultar avorridíssim. Si Maria Antònia Munar optàs per «governar en minoria», hauria de governar amb el PP, perquè el pacte polític només existeix a les institucions. Al Consell de Mallorca, no existeix cap majoria alternativa possible que no passi per obtenir el suport dels conservadors. Sembla també que, per les raons que sigui, bona part dels uemites no estan per aquesta feina. Es podran fer tots els paripés que es vulguin, al cap i a la fi, hi haurà una cosa o una altra: o un Consell governat en clau progressista o un Consell governat en clau conservadora. Hi ha més raons per sentir que això comença a ser excessivament avorrit. UM viu d'arribar a les eleccions equidistant. Doncs, bé. Manquen dos anys per als comicis i, si després vol recuperar l'equidistància, haurà d'acostar-se desesperadament a l'esquerra quan les urnes estiguin massa a prop. Tot això comença a ser massa avorrit. L'únic que passa és que les persones som esclaves de les nostres paraules i propietàries dels nostres silencis. Fa més d'un mes que hi ha massa paraules i cada dia que passa de cridòria la dosi d'esclavitud existent augmenta. Per primera vegada en molt de temps, fa la impressió que UM no controla la situació. El seny estratègic que ha guiat totes les seves actuacions al llarg dels darrers anys sembla haver-se esvaït en un tres i no res. El resultat de la picabaralla és que quasi ningú no parla d'una moratòria molt ambiciosa que, amb matisos "alguns d'ells important", va rebre un aplaudiment quasi general. Per desgràcia, tot això comença a ser molt avorrit. La qüestió és saber si algun dels protagonistes de la història, tant els d'UM com els altres, pretén que es posi divertit de veres.