Cosa passa

Ara bé. Són això símptomes d'algun canvi? Basten aquests signes? O són com la barrumbada d'aquests dies, que fa molt renou però no pot amb la sequera ni amb la nostra passió per consumir aigua per damunt de les possibilitats? Que jo sàpiga, els cercles de decisió segueixen fent-se enfora de la gent. Els organismes del món mundial estan en mans de panxuts amb corbates que s'omplen de dietes i que es passen tota la setmana de viatge, reunits, amb aire condicionat i/o calefacció, mentre decideixen a quin projecte de cooperació donen la partida milionària que els ha tocat administrar. Que jo sàpiga, aquesta «caritat» en forma de projectes de cooperació, surt dels impostos que els més rics han pagat (els que paguen. Avui no toca parlar de diners negres) per poder contaminar, i produir amb mà d'obra barata gràcies a les condicions laborals que misteriosament sempre acaben imposant.

Que jo sàpiga, els euros, dòlars i altres que plouen (ploure és un verb que no es un verb que signifiqui abundància per si, però això a Balears ho entenem bé) al tercer món segueixen sortint en molts casos dels espavilats que venen als grans magatzems la matèria primera que han «arrebassat» d'algun país pobre, o la manufactura aconseguida explotant joves i nins asiàtics.

Que jo sàpiga, aquells que es pensen senyors i que diuen estimar la terra, continuen oposant-se a mesures de conservació d'espais naturals, perquè entenen que la biodiversitat i el paisatge que els seus avantpassats mantingueren només els pertany a ells. Que jo sàpiga, els tradicionals ajuntaments que basen el seu pressupost a donar llicències urbanístiques i fer créixer la població, han intentat evitar la darrera moratòria. Per tant, perdonau-me que a les acaballes de l'estiu, no em bastin els signes de canvi aparent que ens ofereix el dia a dia.