Monarquies ornamentals?

28/08/01 0:00

Ens convendria a tots fer un esforç per no aturar-nos en les contingències sentimentals que darrerament es generen en el si d'algunes monarquies europees, i fer una passa endavant per perdre la por de les paraules i, sobretot, de les idees. Allò que fa trontollar la fe monàrquica de tants de contribuents és, curiosament, el passat de determinades persones que podrien integrar-se en els clans de les diferents corones. (Si aquestes exigències puritanes haguessin fet efecte en el regnat d'Isabel II, per exemple, a hores d'ara no es manifestarien en cap sentit).

Més adaptables del que els monàrquics voldrien, les mateixes monarquies semblen disposades a sotmetre's a un procés guepardià pel qual tot hauria de canviar perquè tot continuï igual. La qüestió, però, no pot quedar reclosa en la vida privada de cadascú ni en les parts del cos esdevingudes patrimoni visual de la memòria col·lectiva. El bessó s'ubica en la mateixa idea de democràcia, a la qual repugnen l'existència de privilegis i la seva transmissió per l'herència genètica.

Les monarquies europees han jugat un paper històric desigualment avaluat pels historiadors, però en general no exempt d'episodis deslegitimadors "Constantí de Grècia com a paradigma més recent", que en la història d'Espanya han estat freqüents i han ocasionat guerres que han dessagnat el país i han contribuït al seu retard secular. La generalització a Europa del sistema democràtic i el gran projecte europeu de la Unió releguen les institucions monàrquiques a unes funcions merament decoratives "i, a sobre, no sempre resoltes a plena satisfacció dels pobles, no preparats per pair comportaments tan poc edificants com els que aquests anys han tingut alguns personatges reials. Si ara es qüestionen els aspectes més mundans del desenvolupament d'algunes monarquies és, precisament, perquè només se'ls reconeix, de fet, un caràcter ornamental.

D'aquesta manera, és una qüestió de temps que els pobles es demanin si té sentit, de cara a un futur més europeu i més democràtic, mantenir unes monarquies que no sempre se saben representar dignament a si mateixes, que és l'única missió que, en realitat, tenien encomanada.