Circula, segons diuen sense rubor, un informe anomenat Fageda (com si aquest senyor fos per aquí sovint i, quan hi és, pogués escriure qualque cosa sense l'apadrinament i control del batle, senyor Rodríguez) en el qual es reivindiquen, entre moltes altres coses, les competències en temes de prostitució de carrer. El primer que m'ha passat pel cap és averiguar per què deuen voler més competències si, amb les que ja tenen, no se'n surten gaire bé. Si un sabés que ja han resolt els problemes agobiants del trànsit, competència municipal, l'agressió contínua i creixent dels renous, competència municipal, la neteja dels carrers en una de les cinc ciutats més brutes d'Espanya, competència municipal, les inacabables i problemàtiques obres del pla Mirall, conveniència municipal, la dotació d'unes barriades oblidades, competència municipal... entendria que s'avorrissin i, com el lluitador que ha tomat un a un tots els contrincants, demanassin més «guerra». Però no és exactament així, ni d'un bon tros.

Llavors, em ve al cap la imatge del que podria ser la prostitució a Palma en mans d'aquests senyors. Amb els seus antecedents no seria agosarat assegurar que veuríem uns carrers plens de senyores vestides com en el segle XIX, per reial i municipal decret, seguint el gust majoritari "de l'anglès mayor", palès en el mobiliari urbà que ens han imposat. En pocs anys, les nostres putes, famoses per la seva qualitat i reconegudes pels viatjants que les tasten, passarien del primer al vint-i-cinquè lloc en el rànquing espanyol. En la mateixa publicació s'especificaria, per a major greuge i vergonya, que, si només se'ls avaluàs per la brutor, encara guanyarien un lloc més destacat. Una vegada sota competència municipal, uns dies per obres a les canonades, obertes de manera aleatòria i repetitiva, altres perquè les brigades municipals, o l'empresa concessionària habitual, efectuassin «cates» a les profunditats, i altres per pura i simple descoordinació, quedarien inutilitzables amb desesperant freqüència. Per tot el qual, i en èpoques electorals, els seria rebaixada la quota de l'IAE (Impost d'Activitats Ergonòmiques). Francament, vist l'experiment aquàtic de sa Riera, no vull ni pensar en el color de les aigües que es passejarien pels bidets reglamentaris...

Taxes i imposts a part, he de reconèixer que hi hauria coses que millorarien amb la municipalització, començant per aquest costum tan palmesà de tenir els comptadors col·lectius, cosa que permetria consums indiscriminats i anònims. També donaria un ambient molt festiu l'obligació municipal de llançar coet o bengala a l'arribada de l'orgasme, segons fos l'esdeveniment mereixedor de tro o només d'incandescències. Però l'avanç que ens obriria totes les portes de la «modernitat» seria l'obligació d'utilitzar, per accedir al «servei», la targeta ciutadana.