El prepuci nacional

Diu un vell amic i col·lega que l'afalagament i la infàmia han entrat fins al darrer racó del seu jardí. L'amic, com veieu, ha fet carrera amb això de la literatura i el periodisme i, allà on la majoria dels lletraferits només té un corral, ell pot dir que té un jardí. Fa pocs dies que hem compartit, amb coberts de plata i canelobres daurats, la memòria sensitiva dels cossos gloriosos que habitàrem i posseírem, quan érem joves i pobres a les verdes redaccions dels periòdics de Madrid i de Barcelona. Li dic que, avui, el que més seriosament es cerca a Mallorca és la vertadera identitat nacional i ell, tot solemne i amb la testa ornada pels llorers de l'afalagament literari de la nació i guardonat, també, amb totes les infàmies de la ignorància i de l'enveja nacional, em recita Voltaire, en castellà: «No somos sino unos judíos con prepucio». Idò!