Vint duros

Fa unes setmanes, el batle de Palma ens sorprenia amb una informació ben curiosa i a la qual, des del meu punt de vista, se li ha tret poc suc (informatiu): hi ha prostitutes a Palma "crec que es referia a les d'origen nigerià" que fan fel·lacions per vint duros, que així com està la vida és una misèria. Aquesta informació em duu al cap una sèrie de consideracions i de reflexions que, no per òbvies, han de ser considerades prescindibles. La primera és que ho has de passar molt malament al teu país d'origen com per considerar una millora la prostitució del teu cos a tan baix preu. La segona, que cal tenir una consideració digna de la prostitució física i que en qualsevol cas allò que s'ha de cercar és la dignificació professional (en sou, en prestacions socials i en ubicació, que, evidentment no ha de ser el carrer) de les persones que s'hi dediquen. Cada any, per aquestes dates, els habitants de les Balears veim com els nostres representants institucionals desfilen pel palau que el pintor grec Ioannes Saridakis regalà a la ciutat de Palma i es desfan en reverències al seu actual ocupant (no sé si s'escriu amb k). Enguany, amb l'afegit que el president del Govern hagué d'atendre els mitjans de comunicació al carrer. Les prostitutes nigerianes cobren una misèria. Però almenys cobren.