Passa, i tant que passa

La tàctica de l'estruç no és recomanable mai, i més quan es tracta d'assumptes de gran embalum. L'atemptat terrorista d'ETA perpetrat ahir a Salou, i que afortunadament no va causar víctimes mortals, proposa uns punts de reflexió que no convé obviar. Una cosa és que convengui a la indústria turística i al conjunt de la societat que aquests atemptats no frenin la demanda, i l'altra és pretendre tranquil·litzar la població proclamant que aquí no ha passat res. Al contrari, aquí ha passat, i molt. És cert que, comparat amb el que hauria pogut passar, el que ha passat ens permet un alè d'alleujament temporal, però els governants no han de pretendre que la ciutadania creguem que no correm gens de perill. En una societat en la qual el terrorisme forma part gairebé de la vida quotidiana, tots estam en perill i tots ho hem de saber. Una altra cosa és que incorporem aquest perill al nostre horitzó vital de manera que no conformi els nostres hàbits; i que, conscientment, optem per fer una vida al més semblant possible a la normalitat. El que no podem fer, però, és confondre el fruit del nostre voluntarisme amb la normalitat, en els territoris de la qual no hi ha lloc per al terrorisme, atès que les eines de la democràcia el despullen de qualsevol aparença d'heroisme i de tota pantomima d'ideal.