A la novel·la Haceldama, en Blai Bonet té un personatge que, pel que diu i com ho diu, em recorda sempre aquell altre catedràtic de les meves novel·les, erudit a rompre i una mica estufat, com mana la seva nacionalitat felanitxera. El catedràtic d'en Blai confessa que va ser, tot un hivern, un dels oficinistes seglars de la cancellería del bisbat i, per això, sap que foren tres les raons per les quals la prudència episcopal s'oposava a la celebració de la missa amb el capellà de cara al públic. I diu textualment el catedràtic: «3) per tal d'evitar que, als celebrants vells, els pogués caure, a la vista de tothom, la dentadura postissa dins el calze». Francament, hauria esta massa fort veure un barram de capellà dins un calze d'or. Sobretot, un barram que deia missa en llatí, o sia, en la vertadera «llengua de l'imperi»...