Definició: situació transitòria que se sap, més o manco, què és, quan, com i qui la comença, i que no se té ni idea de com, quan i amb qui acaba, l'origen immediat de la qual és un combat de boxa judírico-polític-urbanístic entre socis d'una mateixa coalició, amb la intencionalitat final de treure cada un més pit que l'altre i sense que a cap dels contendents li importi cap conseqüència de cap tipus.
Àmbit d'aplicació: preferentment, com ja s'ha fet menció, la política urbanística, però no és reduïble només a aquest àmbit, ja que les aplicacions són múltiples i poden posar-se en pràctica tantes vegades com se vulgui i onsevulla; és més, si normalment s'inicia amb els primers atacs de calor estiuenc, té altes probabilitats d'incrementar-se, desenvolupar-se i expandir-se quan la calor comenci a remetre una mica, cap allà a finals de setembre, per exemple.
Endemisme: sobre això ni ha dubte: és endèmic de les Illes Balears on va ser detectada just després de constituir-se, precisament, el cos, altrament conegut com a Pacte de Progrés, que havia de funcionar com a vacuna, per a aquelles illes, contra el desgavell que ell deia que existia prèviament a la seva creació.
Simptomatologia: cares vermelles de ràbia, gelosies desfermades, anuncis de tantes moratòries com agrupacions d'interessos conformen el cos creat, necessitat imperiosa de ser el protagonista màxim i/o únic de les portades dels diaris durant els mesos de juliol i agost, i una conversió completa i absoluta, si més no verbalment, cap a l'ecologisme més apassionat, que duu el pacient a un estat de verdor política de tal intensitat que si li haguessin dit només dos anys abans que faria i diria tal cosa, s'hauria mort d'un atac de rialles o hauria enviat al psiquiàtric l'interlocutor.
Posologia: no estan establertes, més aviat van com van, seguint el vent, segons com bufa, avui un atura un tipus de construcció, demà l'altre diu que na-na-i, l'endemà tots dos se posen d'acord i n'aturen un grapat i diuen que ja està fet el millor que se podia fer; però al cap de poc temps un altre en fa una de més grossa, i els de més enllà s'ho empassen de mala gana i setmanes després generen anticossos més espectaculars prohibint encarà més el que sigui. O sigui, si un fa una mica, l'altre més. Fins ara és l'única posologia detectada.
Contraindicacions: el sentit comú, que pateix d'allò més en veure que aquells que havien d'acabar amb el desgavell d'anys i anys estan immersos en una desgavellada carrera, amb impetuosa fúria, el final de la qual ningú no és capaç ni tan sols d'intuir i que, exactament, tampoc ningú no sap què se pretén.
Efectes secundaris aliens: si bé en primera instància no n'apareix cap perquè tot el personal se queda bocabadat, al cap d'unes setmanes la febre desgavellatòria s'expandeix arreu i els cossos conservadors i patronals rectifiquen les seves posicions inicials d'astorament absolut, per entrar directament en la utilització demagògica de les vacunes antivacunes per mirar així de treure'n algun profit. Aquests efectes se solen manifestar amb una combinació de virus complementaris del tipus conegut com Ecotasa: és a dir, simbiosi perfecta entre les manifestacions polítiques conservadores i la tinya empresarial organitzada.
Efectes secundaris propis: tot i la motivació inicial, que és lloable i, en conseqüència, és saludada pels que la gaudeixen com un gran avanç respecte a la situació prèvia, se corre el risc de caure afectat per les contraindicacions, és a dir que producte de la massificació de moratòries antimassificatòries que duen a un in crescendo de verdor verbal i, en la mateixa proporció, de les gelosies detectades per un incorrecte ús de la posologia, la cosa surti de la transitorietat sense uns resultats gaire pràctics, els quals puguin ser definits científicament com a sortida de cavall i arribada d'ase.
Tractament: paciència.
