Encara és pitjor

Quan vaig passar per l'encara non nata, oficialment parlant, via de circumval·lació de Son Servera, em vengué un dubte que en quatre dies no he aconseguit resoldre. Per aquest motiu, ho he decidit escriure, a veure si qualcú em fa cinc cèntims de «llum aclaridora». De veres, no sé si tots nosaltres som en mans d'uns inconscients, en el sentit de no tenir consciència ni de país ni, tan sols, de les pròpies lleis promulgades, i aquest Pacte de Progrés no té clar ni allò que, de bàsic i inherent, se'ls suposa, o són «ells» els que estan en mans d'uns inconscients polítics i partidistes conscients que els foten d'una manera tan vergonyosa com constant, fent d'oposició des de les oficines de les conselleries. No ho sé, però, sigui el que sigui, sempre perd el nostre petit país de quatre illes sense frontera; és a dir, tots nosaltres. Serem nosaltres els que haurem de triar entre mantenir els nous indicadors que, per a major glòria del castellà, fins i tot utilitzen la seva ortografia per escriure els nostrats topònims, o pagar-ne uns de nous ajustats a llei. Ja m'explicareu quin panorama més desolador després de tantes coses fetes, les que ens pensàvem superades encara estan per fer. Per fer encara hi ha la normalització dels usos de la llengua, encara, i encara manca l'autèntica normalització d'una administració autonòmica que no sempre respecte del resultats de les urnes, on ancara predominen els interessos gremials i els estómacs agraïts, hereus de don Biel. A vegades em deman si això és possible i aquest govern no ho ha fet perquè s'entreté a «demostrar» que governa i oblida «exercir el poder» en els seus despatxos, o aquesta és una quimera producte d'un dolorós i inacabat desvirgament polític. No ho sé.