No sé vosaltres, però a mi l'acord pel nou model de finançament, assolit al final d'aquest curs polític, em sona a punt i final. Vull dir que els partits nacionalistes espanyols (PP i PSOE) mai no han vist el desenvolupament autonòmic com una progressiva assumpció de competències per part de les comunitats, sinó com un inevitable mal menor que consistia en un procés, amb principi i final, de descentralització autonòmica.

I em sembla entreveure que, per ells, ha arribat el final.
Això, juntament amb un element que significarà un daltabaix a la conjuntura política actual, com és la consulta popular sobre l'autodeterminació que promourà el Govern de la Comunitat Autònoma basca d'aquí a un o dos anys, farà que el debat sobre la plurinacionalitat de l'Estat espanyol i sobre el dret a l'autodeterminació dels pobles torni al primer pla de l'actualitat política i afectarà de ple el nacionalisme i l'independentisme dels Països Catalans. Si fa deu anys els processos d'independència de les repúbliques bàltiques promogueren directament el debat a les nacions sense estat del sud d'Europa, ara cal suposar que els efectes es multiplicaran. Sobretot si tenim en compte que sempre que es mou alguna frontera a Europa (i van setze vegades en deu anys) aquí ens arriben, com a mínim les galtades mediàtiques.

I la pregunta és: està preparat el nacionalisme illenc (i el de la resta de Països Catalans) per afrontar aquest previsible canvi de la conjuntura política?

Caldrà estar amatents i començar a preparar-nos per a aquesta nova batalla d'arguments.
A veure si aquesta vegada el debat ens agafa amb les eines esmolades.