De tant en tant reneix el debat públic entre els que volen dormir i els que s'estimen més anar de rauxa tota la nit. Un conflicte que sembla molt mal de resoldre i que es fa molt més patent a l'estiu que a l'hivern. El fet que molta de gent, especialment els joves que són els que habitualment tenen més sortiguera, tenguin les seves vacances en aquesta estació de l'any, els que els hi permet vetllar més del que fan habitualment i, per altra part, que la calor obliga a dormir amb les vidrieres obertes agreuja tremendament el problema. Encara és pitjor a les zones turístiques, on els que s'han d'aixecar a les set del matí per anar a fer feina o els que tenen nins petits que quan es desperten tenen molt mal de fer tornar-se adormir, conviuen amb els turistes de sol, platja i litrona que fan vida d'òliba i aprofiten la fresca de la nit per passejar, cantar i beure sense miraments, dormen fins a migdia i, quan el sol pica de valent, s'aixequen i van a tombar-se a la platja a agafar coloret de gamba.
Com es poden compatibilitzar aquests interessos tan enfrontats? Sembla que les administracions públiques no se n'acaben de reeixir. O bé fan els ulls grossos i no diuen res a ningú per molt que et queixis, o peguen a l'altre extrem i envien la Guàrdia Civil, com ha passat a Puigpunyent. És que no hi ha cap posició intermitja que permeti que es divertesquin els qui vulguin i puguin dormir els altres?
La normativa actual posa unes eines a l'abast dels gestors públics. Per una part hi ha tota una legislació sobre locals nocturs que exigeix una sèrie de requisits d'insonorització als propietaris que cal fer complir. Per l'altra els ajuntaments disposen de la capacitat de planificar els distins usos del sòl que es poden fer a cada àrea determinada. D'aquesta manera, a una mateixa població pot haver-hi una zona residencial, una altra d'industrial, una de comercial i, per què no?, una dedicada al lleure nocturn.
És evident que no basta fer complir la normativa als locals nocturns, ja que hi ha tot una sèrie de situacions que poden esdevenir i que, difícilment són competència de la direcció del negoci. Si alguns dels joves que hi arriben amb vehicle privat ho fan a tot gas i amb una bona frenada i arranquen a tot quan dóna el motor quan parteixen, o si, per la calor que hi fa a dintre, una part dels clients surten amb les copes a fora i es posen a xerrar i riure, no es pot considerar una responsabilitat del propietari, però també són activitats ben molestes pels veïns de l'establiment.
La conclusió és que no s'hauria de deixar barrejar una zona residencial amb una de lleure nocturn ni amb una de turística, ja que aquesta és, des del meu punt de vista, una de les principals causes del conflicte. La gent que l'endemà ha d'anar a treballar o, que simplement vol dormir tota la nit sense ensurts té dret a fer-ho, per això, no és bo veure molestada, pels desenfeinats que volen bauxa i festa. De la mateixa manera, els joves que vulguin vetlar i divertir-se ho han de poder fer sense crear insomni a ningú. Crec que si es fes una bona planificació i es reduís a la seva mínima expressió la intersecció de les zones dels distints usos s'evitarien problemes a tothom.
