algo de nubes
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
29°

Mort accidental d'un activista

El guió no és de Dario Fo, però com si ho fos. Cal imaginar-se un context on els representants dels països més rics i poderosos del món es reuneixen per continuar prenent decisions que condueixen a la pobresa, a la misèria, a l'esclavatge i a la mort centenars de milers de persones. Cal imaginar que aquesta reunió no és la primera i que a les anteriors ja hi ha hagut protestes de ciutadans conscienciats que es manifesten contra la injustícia promoguda per l'anomenada globalització neoliberal i les seves institucions, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i el G-8, entre d'altres.

A tot això s'hi ha d'afegir que aquestes manifestacions han estat rebentades, des de dins, per elements incontrolats i provocadors i reprimides des de fora per la policia. Càrregues indiscriminades a Barcelona, trets amb foc real apuntant directament als manifestants a Göteborg... El decorat també és important. Necessitam una ciutat desfeta, ocupada policialment i amb tot el centre vedat i tancat als ciutadans. Preferiblement italiana. Gènova per exemple. Hi posarem centenars de manifestants detinguts, desenes de ferits i alguns d'ells torturats. Molts coincideixen que se'ls han fet cridar visques al Duce. Que si a Espanya hi torna a haver caudillo, a Itàlia no volen ser menys.

El guió no és de Dario Fo, però aquí també hi ha una mort «accidental» d'un anarquista. Una mort que ens posa damunt la taula del sopar d'un divendres sanguinolent, el cadàver jove i encara calent d'un activista contra la globalització neoliberal, abatut per un tir d'un policia a la ciutat italiana de Gènova. El seu nom, Carlo Giuliani, de 23 anys d'edat.

Una mort que ha endolat l'anomenat poble de Seattle i ha tornat negre l'uniforme blanc, com aquest article abans de ser escrit, dels Tute Bianche. Però anem a l'escena tràgica: enmig d'uns aldarulls generalitzats, uns manifestants mantenen acorralat un jeep de la policia italiana. Un d'aquests manifestants, encaputxat, es dirigeix cap al vehicle policial amb un extintor (no sabem si com a escut protector o com a arma ofensiva). Un extintor que encendrà el foc de la seva mort, ja que, en aquells moments, apareix per la finestra una pistola, empunyada serenament per un policia de tan sols 20 anys i li dispara un tret al cap. El jove manifestant cau rodó i del seu cap vessa tanta sang que en poc temps es fa un bassiot vermell fosc al voltant del cap del manifestant, el cos del qual serà atropellat pel vehicle policial.

Al dia següent, els mitjans de comunicació ens informen que «la globalització s'ha cobrat la seva primera víctima mortal» oblidant que la pobresa que provoca la dictadura economicista del Banc Mundial, mata cada any més gent que tota la Segona Guerra Mundial. El guió no és de Dario Fo, però el desenllaç se'l poden imaginar vostès: es fa una comissió que investiga els fets i conclou que la mort va ser accidental i el policia homicida va actuar en defensa pròpia.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.