De l'entrevista publicada dilluns per aquest diari a Joan Puigcercós, d'ERC, se'n pot desprendre, de la primera pregunta-resposta, que el seu partit pretén iniciar un creixement principalment a costa del PSM pel fet que, diu ell, els de Mateu Morro «s'han centrat molt, s'han acostat a UM i ens han deixat espai». No és la primera vegada que tal anàlisi se sent i, de fet, era d'una lògica teòrica aclaparadora. Era. Per intentar analitzar-ho correctament, primer de tot és bo conèixer que en la visita de fa manco de dos mesos de Josep Lluís Carod-Rovira a Palma, el secretari general d'ERC va dinar amb un grapat de periodistes, algun dels quals se quedaren amb qualque cosa més que la convicció que Carod no juga seriosament, amb això d'ERC a Balears. De fet, tengueren, més que la convicció, la constatació. Per ventura cal entendre el moment, un dinar; les condicions, molt relaxades; la catalogació de la visita, ja que Carod venia no com a polític sinó com a intel·lectual; la certa complicitat de la reunió, quasi amical, tot i que, que consti, no estava subjecte a reserva de publicació... o simplement que a vegades un fa un comentari i llavors resulta que d'altres li donen molta més importància del que un mateix li dóna, i que si ho hagués pensat no ho hauria dit. Bé, tot això és possible. Però el cert és que les fonts informants coincideixen a afirmar que digué allò que digué que no és altra cosa que, poc més o manco quant a formes però amb inequívoc fons, que per a l'actual direcció d'ERC, les seccions locals al País Valencià i a Balears no passen de ser una anècdota. Vaja, que no hi creuen. Així que les opinions de Joan Puigcercós són, com a mínim, paradoxals, comparades amb les de Carod. Però què hi pot haver de ver, en el fons? Si ERC de veres hagués fet una aposta per implantar-se i desenvolupar-se a les Illes Balears (deixem ara el País Valencià), després de les eleccions de 1999 hauria hagut de fer una profunda reorganització. Efectivament, un partit que a Eivissa té el bessó que podria ser (o no) allò a partir del qual engendrar un projecte polític seriós, necessàriament hauria hagut de fer moviments importants a Mallorca i, potser també, a Menorca. Quins? Naturalment només podrien ser en una direcció. Aprofitar els mínims grups existents, coordinar-los per tenir una efectiva presència orgànica i, per altra banda, trobar una veu, una persona (o un parell) identificables socialment amb el projecte que, alliberats, anassin intentant crear l'estrucutra organitzativa poble a poble. Així se fan els partits. Si ERC no ho ha fet en els darrers dos anys, no és creïble que ho faci en els pròxims dos. Un partit no se fa ni en dos anys, ni en quatre, ni, moltes vegades, en deu. Se requereix d'un esforç considerable i sostingut que, en el cas d'ERC a Balears, ni s'ha vist ni se veu. La implantació que, sens dubte, té a Eivissa sembla quedar aïllada i, indistintament de la projecció futura que a Eivissa pugui tenir, el cert i segur és que no ha tengut la més mínima incidència a les altres illes. I els grups locals que existeixen a Mallorca, ara per ara no fan cara de ser cap embrió de cap partit futur amb incidència social i política seriosa. Que teòricament, com diu Puigcercós, existeix l'espai ideològic? Per ventura sí, però no només d'espai viuen els partits. Se requereix de molt més. Bàsicament de vots. I per aquí arribam al partit del qual, implícitament diu Puigcercós, ERC podria aprofitar-se'n i menjar-li vots: el PSM. És creïble, tal cosa? Alguns potser sí. Però no significativament. Primer perquè ERC no ha fet res seriós per intentar-ho, però sobretot perquè el PSM és un partit consolidat que només perdrà vots per allò que faci, o no faci, ell mateix, mai pel que facin els altres. I si en perdés, les seves «zones d'intersecció» de vot podrien entrar en contacte amb UM, mínimament; amb el PSIB d'Antich, una mica més però no gaire; i en relació als subespais, respectivament, nacionalista dretà, i progressista autoctonista. Existint ja partits que obtendrien, per tant, vots en aquests subàmbits ideològics que, en el millors del casos per a ells, serien quantitats no gaire espectaculars, i essent partits consolidats a Mallorca, és mal d'imaginar que ERC en pogués aprofitar més que ells. La veritat és que més aviat fa cara que ERC patirà amb el PSIB allò que li voldria fer patir al PSM.