José Fabián Miglioni és un jove uruguaià de 18 anys que forma
part de l'anomenada quinta dels oriundos, que, com se sap, en
català de Mallorca es pronuncia quinta dels Mapau. En José Fabián
es va traslladar des de Montevideo a Madrid per tal d'enrolar-se a
l'exèrcit espanyol i, segons va declarar fa alguns dies, «vaig
anar-hi amb molta d'il·lusió, pensant que era una ocasió per entrar
a l'exèrcit espanyol, però he demanat la baixa perquè mai no
m'havia sentit tan pressionat». O sigui que el jove uruguaià, en
veure el panorama que li oferia la milícia de la madrastra pàtria,
va fugir més aviat que un ca bastonejat. Ara es troba vivint en un
alberg per a pidolaires de Madrid, anomenat San Juan de Dios, i
dina i sopa en un menjador públic, mentre els governs espanyol i
uruguaià es conviden mútuament i diplomàtica a finançar la seva
repatriació.
Aquesta és la creu d'aquella moneda que ens anunciaren a bombo i
platerets els noticiaris fa unes setmanes, l'Operació Mapau de
l'exèrcit espanyol destinada a replegar de les antigues colònies
carn de canó sud-americana i mal pagada per alimentar la maquinària
de guerra dels espanyols. A en José li han bastat poques setmanes
per enviar l'exèrcit espanyol a pondre i tornar "o intentar tornar"
al seu país i recuperar els seus estudis de reposteria.
El cas d'en José Fabián no és l'únic. Ell és un més dels 7
uruguaians, dels 30 que havient estat reclutats per pal·liar el
drama de manca de vocacions que viu l'exèrcit espanyol, que han
decidit abandonar l'exèrcit a les poques setmanes d'haver-hi
ingressat. Però la insubmissió de la quinta dels Mapau no s'acaba
aquí, dies abans de jurar bandera (diumenge passat), dels 200 nous
soldats arribats de l'Argentina i l'Uruguai, ja n'hi havia una
cinquantena que s'havien plantat, que havien decidit que no havien
nascut per fer el soldat i que, aprofitant la generositat i
celeritat demostrada per les autoritats espanyoles a l'hora
d'arreglar-los els papers, havien cercat una altra feina, que amb
tota seguretat els oferirà menys maldecaps i més doblers.
La desesperació de les autoritats militars no té límit i el seu
disgut no té consol. És que ni els sudaques no els fan cas... I és
que haver defraudat les espectatives de gent provinent de països on
els seus «milicos» no són precisament un model de respecte a la
convivència democràtica i d'institució estimada per la població
civil, és molt gros. Però ja sabem que la capacitat de producció de
frustracions de l'exèrcit espanyol no coneix sostre.
Desconsolats i més sols que la una, els militars espanyols es
demanen per què els fitxatges estrangers també deserten i es
pregunten si l'operació Mapau-militar va ser una bona idea i si als
oriundos se'ls varen explicar prou bé les condicions del contracte.
No entenen com de la primera fornada ja se'ls ha escapat un 25% del
contingent, xifra encara molt per davall de les assolides quan
intentaven reclutar els que els coneixem de fa temps, però gens
menyspreable tenint en compte les circumstàncies en què s'ha
produït el reclutament i a les persones a les quals anava dirigida
l'oferta.
El nou ridícul de l'exèrcit espanyol i la breu mili dels Mapau
podrien servir, almenys, per iniciar un guió d'algun fulletó de
l'estil dels que oferien (no sé si encara ho fan) les televisions
espanyoles al migdia. Des de sempre he compartit la crítica que han
fet els moviments pacifistes i antimilitaristes als exèrcits, en el
sentit que llur funció última és la de matar. Al pas que anam,
l'exèrcit espanyol ens matarà a tots. Però de riure.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.