La proposta de moratòria que ha fet aquesta setmana Munar, i UM,
posa tothom davant del mirall. Fins el juliol de 1999 tot era
fàcil. Governava el PP, i la resta, des de la mateixa UM (des que
trencà amb el PP, el 1992), fins Els Verds, passant pel PSIB i PSM,
a més de tota la llarga nòmina d'associacions diverses, se
limitaven a queixar-se, criticar els conservadors i fer
manifestacions. Mentre no se tenia el poder, les consignes
bastaven. Però a partir de juliol de 1999, quan se signà el Pacte
de Progrés, aquells que deien defensar una actuació contundent per
restringir la construcció, que criticaven el PP perquè no feia res
davant la sensació d'ofegament per la gernació que hi ha a
Mallorca, que no tenia sentit de país... se convertiren en els
responsables polítics que haurien de fer front, després de tants
d'anys de desitjar-ho, a l'equació més complicada: dues incògnites
(territori i població) que segons com se relacionen donen un
resultat o un altre. Aquest dos primers anys de Pacte de Progrés ha
estat un passa-tu, passa-tu, i així s'hauria pogut seguir fins a
l'infinit. Però dimarts, la proposta d'UM ho va fer esclatar tot.
Ja res no serà igual. Tothom s'haurà de banyar.
Des de les posicions ideològiques esquerranes sempre s'ha donat
per bo i com a políticament correcte defensar mesures estrictes de
protecció del territori. Sí, però quant a la població... això ja no
és el mateix. La variable de la població no ha estat reconeguda més
que com un problema teòric. Des de l'òptica esquerrana difícilment
es pot justificar tancar fronteres, per així dir-ho. L'equació,
pels esquerrans, per tant, no pretén resoldre un problema que no
consideren com a tal: la població. L'equació, per a ells, és:
territori més sistema econòmic igual a població. Si el sistema
canvia, pensen, l'allau d'immigració minvarà i, per ventura,
acabarà. I, mentre, s'ha de protegir el territori restringint la
construcció, però amb salvedats, clar, com les vivendes socials per
donar resposta a aquesta necessitat d'habitatge de mà d'obra
immigrada. Per tant, l'actuació s'ha de fer, i gradualment, sobre
el territori i el sistema econòmic, i així la conseqüència serà un
canvi, lent, sobre la població. És una resposta ideològica a un
problema teòric que saben que d'aquesta manera mai no quedarà
resolt a la realitat, si bé permet anar avançant, estar cada cop
una mica millor que abans, però clar, no actua primordialment sobre
la població. I quan el sistema hagi canviat i el territori estigui
protegit, la població fàcilment podria ser un conjunt social que
poc o res tengués a veure, com a ens sociològic i cultural, amb el
que era abans.
La proposta d'UM trenca radicalment amb aquesta visió. És un
aposta ideològica nacionalista, duita al límit. Estableix l'equació
sense embuts, sense condicionants de voler ser políticament
correcte. Quins és el problema? El territori? La població? No, el
problema és el país. El que proposa Munar és brutal per la seva
senzillesa d'exposició ideològica, però ningú no pot negar que és
molt clar. Reconeix l'equació: territori i població, i a l'altra
banda de la igualdat hi posa el país, considerat des del punt de
vista nacionalista. Clar, si l'objectiu és preservar la seva idea
de país nacionalista, aleshores sobre el que s'ha d'actuar no és
sobre hipòtesis de futur, ni amb gradacions que duen a un horitzó
inabastable, sinó sobre realitats existents: sobre la que, per
ells, és l'amenaça pel futur del país nacionalista. I quina és,
aquesta variable? La població. La immigració. Si la immigració
continua, el país nacionalista mai no serà possible. Per tant se
l'ha d'aturar. Com? Actuant sobre el territori, que en aquest
aquest cas esdevé l'instrument a través del qual s'intentarà aturar
el perill per al país nacionalista. L'objectiu, per tant, no és
tant preservar el territori, ni canviar el sistema, sinó que s'ha
arribat a la conclusió que el país nacionalista només podrà existir
si se protegeix al màxim el territori perquè així deixaria de venir
immigració. El sistema bé està, com està. Simplement s'hauria
d'adaptar a una espècie d'autoalimentació segons necessitats i
recursos propis. Aquesta és la forta aposta ideològica que ha fet
UM. Veurem qui guanya.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.