El darrer que es pot esperar d'un sindicat dels altre temps anomenats «de classe» és que, per defensar les dubtoses reivindicacions d'un «gremi», posi en perill la feina de la resta dels seus afiliats. Se suposa que, a més de conductors d'autocar, Comissions Obreres i la Unió General de Treballadors tenen milers d'afiliats amb feines «sensibles» a una davallada descontrolada del turisme. Idò no ho entenc; m'ho hauran d'explicar amb un excés de recursos didàctics perquè no entenc la passivitat de la militància sindical. Vejam: vol dir que la infinitat de treballadors amb sous més baixos que aquests pretendents de «pilot» (d'autocar) paguen quotes a un sindicat que fa palesa befa del seu futur? No ho entenc. Com tampoc no puc entendre que pretesos sindicalistes, suposats hereus d'un internacionalisme solidari, plantegin una vaga en què els gairebé únics afectats són companys, estrangers, però companys. O qualcú pensa que la gent tirada com a «cabrum» per l'aeroport són els representants de classes privilegiades, especuladors alemanys o golfistes britànics? O que els hotelers i tour operadors afectats no tenen interessos en els destins alternatius al nostre? Poca fe tenia en uns sindicats incapaços d'adequar-se a la democràcia per la qual lluitaren, però després de viure la «moguda» d'aquest cap de setmana i veure que dins la llista d'afectats principalment hi ha la classe treballadora d'aquí i de fora, em deman quina és la diferència entre ells i els matons i gàngsters que, utilitzant l'organització obrera, acabaren amb el prestigi dels sindicats en els Estats Units.
Del «prestigi» policial, millor deixar-ho com a desaparegut en combat. Vull dir en combat contra els joves independentistes que viatgen a concentracions públiques i legals, o contra els consellers de Treball als quals espien, o contra una lúdica penya de Felanitx, o contra anarquistes que reivindiquen un local del patrimoni sindical històric, o desfressats d'antiglobalitzadors i fent bulla a Barcelona, o... a qualque part han perdut el «prestigi», i aquests dies, precisament, no l'han recuperat. A qui interessa que animals descontrolats atemptin contra autobusos de l'EMT, llencin xinxetes, atemoreixin conductors particulars i dictin la seva llei com si es tractàs d'una kale borroka a cara descoberta? Si la policia no ens pot protegir de delinqüents organitzats, per què la tenim? Només són per garantir la seguretat de la família reial o la del senyor Matas quan s'acollona davant uns manifestants, o també vesteixen uniforme per protegir els drets dels qui els pagam? És la força de seguretat d'un Estat de Dret o la guàrdia de corps dels dirigents i els seus particulars interessos? Massa preguntes per tan poques respostes. Massa variables polítiques per tan poca ètica professional dels que la comanden.
