Un exemple que no s'ha seguit

Hi ha un estat en el món on es poden denunciar casos d'abús dels drets humans i seran jutjats sense que es tengui en compte la nacionalitat del denunciant ni on tengueren lloc els fets. Tots els casos són admesos. Aquest país és Bèlgica, la revolucionària, fins fa poc. Fa unes setmanes es varen condemnar dues monges africanes per la seva part en el genocidi a Ruanda. Però ara els belgues han decidit que volen descafeïnar la seva nova llei, que tan bé interpretava el que són els drets universals. Han decidit que potser la llei faria por a segons quines autoritats abusives, però que no seria res comparat amb el pànic que ells senten per si una allau de casos de per tot el món col·lapsa el seu sistema judicial en un no res. Per desgràcia han decidit no esperar que altres països imitin el seu exemple, ja que no n'hi ha cap que sembli estar-hi molt disposat, i ja tracen el camí de retorn cap a una llei per protegir els drets dels nacionals i la resta del món que faci el cap viu. Una passa envant, una passa enrere.