Quan arriba a aclarir-se una petita part de la intervenció d'uns serveis secrets qualssevol en un o altre afer, comprovam una vegada més que la realitat deixa la fantasia feta brou: aquí i onsevulla. De serveis secrets n'hi ha de tantes classes i dependents de tantes institucions, que res no queda al marge dels seus radars. Per si fos poc, també les empreses ens vigilen, els bancs on guardam les nostres misèries, hisenda, els grans magatzems, les associacions, els sindicats... Tot allò que antany protegia la nostra intimitat ha esdevengut transparent. No trobarem lloc en el qual les nostres paraules no puguin ser escoltades. Així, és millor no pensar, perquè també deuen tenir manera de llegir-nos el pensament. Quan els aires dominants són democràtics, aquestes operacions es fan amb delicadesa. Les onades d'autoritarisme excusen qualsevol qüestió formal. El GAL no podia créixer sinó en l'arrogància pròpia d'un sentiment d'impunitat característic de les dictadures. Els sistemes polítics no són compartiments estancs. Les democràcies formals poden contenir "s'estila molt" elements repressors més propis de les dictadures. No podem dir «i viceversa», tot i que en algunes dictadures s'han tolerat espais per a certes llibertats, de la mateixa manera que en un país desèrtic pots tenir un jardí botànic. Ara no ens hauríem de fer il·lusions. Tots els tics amb què es manifesta el poder central no són gratuïts. Ans al contrari, responen, d'una banda, a una concepció místico-territorial d'Espanya com a veritat eterna i immutable; i, de l'altra, a la voluntat de tenir tothom a les ordres. Així, no ens ha d'estranyar que la tasca "ininterrompuda" de tots els serveis secrets i de seguretat es desenvolupi darrerament d'una manera més desimbolta, sense prendre massa precaucions, la qual cosa té un efecte intimidatori afegit, no gens menyspreable. Per exemple, el diputat ecosocialista Joan Saura ha denunciat la infiltració de policia en els grups antiglobalització que es manifestaren diumenge passat a Barcelona, i Aznar ha contestat amb tota la sang freda del món que les forces de seguretat són molt professionals. Grosske ha hagut de demanar explicacions per la presència d'un policia en la negociació del conveni col·lectiu del transport discrecional. És clar, la policia procura fer ben feta la feina... que algú li encarrega. La pregunta és si Aznar vol convertir això en un estat policial.