Diumenge passat se feia referència, en aquest espai, a l'escàndol que havia esclatat el dia anterior de publicar-se que qualcú, no se sap qui, havia elaborat un dossier sobre informacions privades i íntimes del personal del Parlament. La reacció que ha tengut tota la classe política autonòmica ha estat a l'alçada de les circumstàncies, les quals són d'extremada gravetat. I és que, com reconeixia ahir el president del Parlament, Maximilià Morales, el repugnant episodi afecta molt negativament la imatge de la institució, que és la dipositària i símbol de l'autogovern balear.
Davant el fosc, estrany i asquerós fet, hi havia poques mesures a prendre. Una, prèvia a tota altra consideració, donar explicacions al personal. Són una seixantena de persones que no se mereixen (ells, ni ningú, naturalment) passar per tan desagradable tràngol, de saber que les seves intimitats han estat objecte d'espionatge i que qualcú, ves a saber per quins motius i objectius, les ha sistematitzades en fitxes. La primera actuació, per tant, és donar totes les explicacions que se pugui a aquests treballadors. Que se pugui, perquè pareix que poques se'ls pot donar, ja que segons s'afirma des de la Mesa del Parlament no se disposa de cap d'aquestes fitxes i tothom diu que no les ha vistes. És cert que, com deia també Morales ahir, això implica una certa indefensió pels responsables del Parlament. Per ventura sí, però això no és rellevant. El que ho és és la reacció que s'ha tengut. Als treballadors, bastava parlar amb ells ahir, segurament no els dóna gaire consòl, perquè el fons, que és el que els importa i afecta, no canviarà, però almanco saben que aquells que són els seus empresaris, els representants de la voluntat de tots els balears, han actuat amb la rapidesa i contundència que el cas requeria. I què és, el que han fet? Primer de tot, estar d'acord a rebutjar contundement aquestes repugnants pràctiques d'espionatge, manifestant després la solidaritat amb els afectats i, tercer, aprovar en Mesa extraordinària, dur el tema a la fiscalia perquè sigui aquest àmbit judicial, que és al qual vertaderament pertoca esbrinar el què, perquè i qui, el que se n'ocupi. Totes les altres consideracions a fer són secundàries. Tant se val si hi hagué declaracions poc afortunades, amenaces de querelles, suposicions sobre qui podria haver estat, proves grafològiques que ho desmenteixen... És igual. Tot això entra dins dimensions derivades de l'essencial, però no és el bessó. Aquest, el rè de la qüestió, és el mateix que era dissabte. Que calia una explicació i actuació contundent del president Maximilià Morales, de tots els membres de la Mesa i, també, de tots els portaveus com a representants dels partits que tenen la representació de tots els ciutadans. No anar-se'n per les bardisses: actuar sobre el que era necessari actuar. Tots ells han sabut destriar entre el primordial i el secundari, i han actuat conjuntament, amb Morales al capdavant. Això és el que importa. Dissortadament als treballadors de poc els serveix, però almanco pels ciutadans sí, que serveix, i molt. Han demostrat tots, PP, PSIB, PSM, UM, EU, Els Verds i Pacte d'Eivissa, que han estat a l'alçada de les circumstàncies i que han fet allò que calia políticament: donar la cara, actuar amb contundència per rebutjar el fons del miserable episodi d'espionatge, i enviar a la fiscalia la petició que esbrini tot el que fa referència a les possibles responsabilitats penals. Així és com s'havia d'actuar, i com s'ha actuat, per la qual cosa cal donar-los l'enhorabona. Que no s'hi acostumin, però de la mateixa manera que sovint se'ls critica (tan injustament, a vegades, com necessàriament) és de justícia reconeixer-ho, per aquesta vegada.
PS: Com a anècdota una mica estrambòtica queda que, ahir de matí, alguns treballadors i grups parlamentaris reberen un e-mail d'una empresa de seguretat i d'espionatge electrònic, oferint els seus serveis de contraespionatge. Per ventura no estaria malament, que s'ho pensassin, els de la Mesa.
