Rock amb arrels

No farem aquí de crítics musicals. La nostra intenció és parlar del fenomen musical, que al mateix temps és un fenomen social, que s'experimenta a Mallorca darrerament. Parlam de la primavera musical, creativa, jocosa i jovial, pròspera i proverbial, vigorosa i esplèndida que viu el pop-rock cantat en català. El fenomen no és casual, ans al contrari, l'explosió actual és el fruit de molts anys de feina per part dels joves components dels grups que avui són els abanderats d'aquesta moguda mallorquina, d'aquest Rock amb Arrels.

Aquests darrers dos mesos han vist la llum els treballs dels tres grups abanderats del rock català a Mallorca. Fora Des Sembrat ha tret el seu disc més madur, Història d'un home llibre, amb músiques més variades, lletres molt més elaborades i amb una interpretació i una posada en escena que combina a la perfecció la maduresa assolida després de deu anys d'existència del grup amb la potència del seu estil.

Ocults, el mític grup manacorí, ens mostren al seu darrer treball, Això va així, el seu perfil més seriós, però sense perdre mai el seu optimisme.

Els Antònia Font, més recents, però amb milers de fans arreu dels Països Catalans, han publicat el seu segon treball que amb el títol A Rússia ens torna a oferir una traquelada de frescor, originalitat, heterogeneïtat estilística, lletres surrealistes i alguna cosa que no sé què és, però que transmet alegria, optimisme i bon rotllo.

Aquests tres grups han aconseguit triomfar fora de Mallorca, la seva música i les seves lletres han esdevingut populars entre els joves i, allò que resulta encara més difícil: triomfen a Mallorca.

Però si parlam de rock català (i que els de sempre no embullin la troca, no parlam de cap estil musical sinó que ens referim a tot un moviment que, efectivament no té cap tret comú pel que fa a estil, però defineix bandes que comparteixen dos elements prou significatius: són contemporanis i canten en la mateixa llengua) fet a Mallorca no podem oblidar altres grups com Oprimits, Estepes, Syphosis, Pedregats, Llibertat Condicional, Amb Una Mica de Sort, Límit, Mal Vici, i un llarg etc.

I és clar, parlar de música, com parlar de cultura en general, no és només parlar de creadors, també cal parlar de la indústria discogràfica i de les pressions constants perquè els grups cantin en castellà, de promotors (Isladencanta sense un sol grup que canti en català), de mitjans de comunicació (hi ha un diari que passa per seriós, que té per sistema criticar negativament els grups que canten en català, o alguna ràdio fórmula la programació musical de la qual es fa a Madrid). I també d'infraestructures i d'institucions. Cal que els grups que canten en català (els altres han fet una opció comercial molt respectable, però en definitiva comercial) continuïn comptant amb suport per promocionar-se dins i fora de les Balears, és necessari crear circuits musicals i donar suport als empresaris que aposten per la música en català.

En d'altres casos, com el de l'Ajuntament de Palma, ens conformaríem que no els boicotejassin.