Mallorca ha estat i continua sent una terra prolífica en
creadors, algú va dir que és el lloc del planeta amb més poetes per
metre quadrat. Pel que fa al món de la música, la cosa no varia
gaire.
No farem aquí de crítics musicals. La nostra intenció és parlar
del fenomen musical, que al mateix temps és un fenomen social, que
s'experimenta a Mallorca darrerament. Parlam de la primavera
musical, creativa, jocosa i jovial, pròspera i proverbial, vigorosa
i esplèndida que viu el pop-rock cantat en català. El fenomen no és
casual, ans al contrari, l'explosió actual és el fruit de molts
anys de feina per part dels joves components dels grups que avui
són els abanderats d'aquesta moguda mallorquina, d'aquest Rock amb
Arrels.
Aquests darrers dos mesos han vist la llum els treballs dels
tres grups abanderats del rock català a Mallorca. Fora Des Sembrat
ha tret el seu disc més madur, Història d'un home llibre, amb
músiques més variades, lletres molt més elaborades i amb una
interpretació i una posada en escena que combina a la perfecció la
maduresa assolida després de deu anys d'existència del grup amb la
potència del seu estil.
Ocults, el mític grup manacorí, ens mostren al seu darrer
treball, Això va així, el seu perfil més seriós, però sense perdre
mai el seu optimisme.
Els Antònia Font, més recents, però amb milers de fans arreu
dels Països Catalans, han publicat el seu segon treball que amb el
títol A Rússia ens torna a oferir una traquelada de frescor,
originalitat, heterogeneïtat estilística, lletres surrealistes i
alguna cosa que no sé què és, però que transmet alegria, optimisme
i bon rotllo.
Aquests tres grups han aconseguit triomfar fora de Mallorca, la
seva música i les seves lletres han esdevingut populars entre els
joves i, allò que resulta encara més difícil: triomfen a
Mallorca.
Però si parlam de rock català (i que els de sempre no embullin
la troca, no parlam de cap estil musical sinó que ens referim a tot
un moviment que, efectivament no té cap tret comú pel que fa a
estil, però defineix bandes que comparteixen dos elements prou
significatius: són contemporanis i canten en la mateixa llengua)
fet a Mallorca no podem oblidar altres grups com Oprimits, Estepes,
Syphosis, Pedregats, Llibertat Condicional, Amb Una Mica de Sort,
Límit, Mal Vici, i un llarg etc.
I és clar, parlar de música, com parlar de cultura en general,
no és només parlar de creadors, també cal parlar de la indústria
discogràfica i de les pressions constants perquè els grups cantin
en castellà, de promotors (Isladencanta sense un sol grup que canti
en català), de mitjans de comunicació (hi ha un diari que passa per
seriós, que té per sistema criticar negativament els grups que
canten en català, o alguna ràdio fórmula la programació musical de
la qual es fa a Madrid). I també d'infraestructures i
d'institucions. Cal que els grups que canten en català (els altres
han fet una opció comercial molt respectable, però en definitiva
comercial) continuïn comptant amb suport per promocionar-se dins i
fora de les Balears, és necessari crear circuits musicals i donar
suport als empresaris que aposten per la música en català.
En d'altres casos, com el de l'Ajuntament de Palma, ens
conformaríem que no els boicotejassin.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.